El ritme del futbol d’avui dia està matant una espècie del futbol present des de temps arcaics, l’extrem. Els extrems cada vegada tenen menys protagonisme sobre la gespa dels estadis de futbol. Alhora, són una peça tan preciada i buscada que cada estiu nombrosos equips parlen i parlen sobre la recerca d’un extrem pur, i sempre acaben fent el mateix, reciclant a algun migcampista per a que es deixi la pell i recorri els galons de la banda dels estadis per a acabar rematant-lo al Nadal.
I no cal anar a la Patagònia per a buscar-ne exemples, el mateix Barça està intentant educar a l’Henry en una escola on no vol ser-hi, el cas contrari seria en Messi, però és que el seu joc s’adapta a quasi qualsevol posició. Els blancs de la capital semblen haver donat al clau amb en Robben, però si nombrem a Robben, hem de nombrar a les lesions. Unes lesions que han matat la vida esportiva de’n Vicente Rodríguez, sí, aquell extrem valencià del València que va brillar amb llum pròpia durant els primers anys del 2000, fins al dia que les lesions van entrar a la seva vida. A dia d’avui encara juga, però ja no és el mateix, ja no desborda, ja no té aquell plus de velocitat, tot i que encara es defensa prou bé com a futbolista.
Però sempre tindrem la cara de’n Ryan Giggs quan algú pronunciï aquesta paraula, o com a mínim a alguns, als altres els vindrà al cap el gran desastre portugués-culé de’n Simaô i en Quaresma. En fi, aquí hi ha de tots per a tots.
La música ha sigut, és i serà sempre present al futbol, des dels himnes dels clubs fins als cants dels seguidors que són entonats cada diumenge als estadis de la nostra Lliga. Però on de veritat música i futbol es fusionen per a ser un de sol és a la Gran Bretanya, i més concretament a Anglaterra i a Escòcia. Tots coneixem el “You will never walk alone” que canten els seguidors de Celtic i Liverpool, però també existeixen centenars de cançons i himnes peculiars que mereixen ser escoltats.
Fa cert temps en un post de Futbloc ja vam dedicar un racó al West Ham United i el seu “I’m forever blowing bubbles“, però altres de també molt coneguts són el “Glory, Glory Leeds United“, tema que també canten els seguidors del Manchester United amb la mateixa melodia però òbviament diferent lletra. Altes temes són el “Blue is the colour” del Chelsea o els centenars dels petits equips que conformen les lligues de futbol de totes les categories a Anglaterra. Les entitats acostumen a adaptar temes i melodies clàssiques i adaptar-les, donant-li una nova cara amb una nova lletra, així, per exemple, sabem que el You’ll never walk alone és un tema original de Gerry & the Pacemakers grup dels anys 50.
Vídeos dels cants més destacats
(Continua llegint…)
La nostra Lliga, l’espanyola, porta ja vuit jornades disputades, és a dir multiplicant els tres possibles punts que pots guanyar per partit dóna un total de 24 punts, bé doncs, el València CF com a líder de la LFP porta 20 punts, un més que Barça i Madrid.
València està de festa, i això es veu reflectit en que les grades de Mestalla estan cada vegada més plenes de seguidors, un seguidors que volen un València CF que torni a ser gran, i perquè no, també poder somiar. Alguns periodistes alaben al míster, a Unai Emery, un dels que sense cap mena de dubte té més culpa de l’actual situació xé. Però cal prudència i no començar a comparar a Unai amb Benítez, Cúper, Ranieri & cia. Cadascú té el seu moment, i de moment Unai a fet el que ha fet, un gran començament de temporada, però res més, quan hagi guanyat els títols de Benítez, o el prestigi de Cúper i Ranieri al llarg dels anys, ja en parlarem.
Unai és una de les peces clau d’aquest projecte, tal com també ho és el “Guaje” Villa, un jugador enratxat que està a la cúspide dels màxims golejadors i que fa aconseguir punts al seu equip amb els seus gols decisius. Sense cap mena de dubte, ell i Silva van ser els dos millors “fitxatxes” d’aquest estiu, ja que tot i que ja estaven al València durant la passada temporada a l’entitat, després de la consecució de l’Eurocopa de nacions per part de la selecció espanyola, n’han sortit clarament reforçats, reafirmats i revalorats, cap a millor, és clar.

El València va aconseguir aquest títol la temporada passada
Ja s’han determinat els encreuaments pels setzens de final de la Copa del Rei. El Barça se les veurà amb el Benidorm i l’Espanyol amb el Celta de Vigo. Els culés van arribar l’any passat fins a les semifinals, on van ser eliminats pel València, un València que defensa el títol i que en aquesta primera ronda s’emfrontarà al Portugalete. Els pericos van ser eliminats l’any passat a primeres de canvi a causa d’una derrota propiciada pel Rayo Vallecano.
Polideportivo Ejido (2a.B) - Vila-real
Real Unión (2a.B) - Reial Madrid
Benidorm (2a.B) - FCBarcelona
Orihuela (2a.B) - Atlètic de Madrid
Portugalete (3a.) - València CF
Ponferradina (2a.B) - Sevilla FC
Elx (2a.) - Deportivo
Múrcia (2a.) - Ràcing Santander
Celta (2a.) - RCD Espanyol
Rayo Vallecano (2a.) - Almeria
Hèrcules (2a.) - Valladolid
Castelló (2a.) - Reial Betis
Athletic Club - Recreatiu Huelva
Getafe - Osasuna
Numància - Sporting Gijón
Màlaga - Mallorca
La fiscalia sol·licita una pena de dos anys de presó pel futbolista Oleguer Presas per la seva presumpta participació en uns incidents amb la policia local de Sabadell (Barcelona) el 27 de setembre de 2003 que van acabar amb un agent ferit.
Oleguer Presas, que jugava al FC Barcelona fins l’any passat i que actualment milita a les files de l’Ajax d’Amsterdam, està acusat d’un delicte d’atemptat i una falta de lesions per haver ferit en un colze a un agent municipal de Sabadell amb una pedra, segons indica l’escrit d’acusació del fiscal, presentat davant el Jutjat d’instrucció núm. 3 d’aquesta ciutat. El futbolista és una de les onze persones a les quals el ministeri públic acusa d’haver participat en els incidents amb membres de la policia local de Sabadell, als quals es van enfrontar amb pedres, borses d’escombraries i bolcant contenidors. El fiscal, que també demana que Preses indemnitzi a l’agent ferit amb la quantitat de 450 euros, assegura que l’ex defensa del Barça es va refugiar en un bar pròxim amb altres joves i que, quan va entrar la policia, li van llançar de nou múltiples objectes.
Els incidents, segons l’escrit de la fiscalia, es van iniciar poc després de l’una de la matinada del 27 de setembre de 2003 quan diversos veïns del carrer Concepció de Sabadell van cridar a la policia pel soroll que feien un grup d’uns 200 joves que estaven concentrats davant el bar Bemba. Quan van arribar els policies, els joves “van adoptar una actitud de menyspreu al principi d’autoritat i van reaccionar de forma violenta insultant als agents i llançant-los ampolles i pedres”, assegura el fiscal. Al lloc dels fets també es va desplaçar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i dos regidors, que van anar igualment objecte de “vexacions verbals”.
Després de parlar els policies amb el responsable del bar Bemba, el gruix del grup va començar a dispersar-se però uns quants joves van mantenir “una conducta hostil, el que va obligar a reforçar la presència de la policia”, que hagué d’intervenir quan la situació va posar-se encara més violenta fruit de actes vandàlics contra cotxes estacionats, senyals de tràfic i contenidors. Entre quinze i vint joves que es resistien a dissoldre’s es van refugiar en un bar proper, situat en la calli Sant Cugat, on es van atrinxerar i van llançar gots i ampolles cada vegada que intentaven entrar els agents. El fiscal explica que finalment la policia va aconseguir accedir a aquest bar i identificar a les persones que havien tingut una participació més significativa en l’altercat rondaire, entre els quals es trobava el futbolista.
Del total d’onze persones acusades per la fiscalia per aquests fets, a tres els demana dos anys de presó i, a la resta, 18 mesos. Els fets van desembocar en un encreuament de denúncies, però la fiscalia demana el sobreseïment provincial de les actuacions judicials per a vuit agents de la policia local de Sabadell, un agent de la Policia Nacional i l’intendent de la policia local, Jordi Roviralta, al considerar que “el seu exercici professional va anar en tot moment conforme a dret”.
Via | Superdeporte.com

(Foto: Bojan i Jarque disputant una pilota durant el derbi de l’any passat)
S’acosta el derbi català per excel·lència, l’Espanyol-Barça, s’acosta en un bon moment per l’espectacle futbolístic ja que l’Espanyol està disfrutant d’una posició privilegiada a la taula de classificació, mentre que el FCBarcelona ve de donar espectacle marcant sis gols al Molinón contra el Sporting de Gijón. La data és aquest dissabte a les 22:00h de la nit i serà retransmès en directe per TV3 i laSexta.
Podrem disfrutar del derbi a l’estadi Olímpic de Montjuïc, on sincerament, els derbis són més derbis, és a dir i parlant en plata em refereixo a l’ambient i l’atmosfera que es viu al previ del partit i durant la disputa del mateix a l’anomenada ‘muntanya màgica’. El públic perico està clar que sempre li té ganes al Barça, i sempre és una al·legria majúscula que l’Espanyol guanyi al Barça a l’Olímpic. Cal a dir que la història ens ha dictat que el Barça pot guanyar quasi en qualsevol circumstància a l’Espanyol, mentre que els pericos han de ratllar la perfecció per a poder doblegar durant els noranta minuts als culés sobre la gespa.
Els derbis a Can Barça solen ser més freds, ja que l’expectació que aixeca l’Espanyol sobre el Barça no és la mateixa òbviament que la que aixeca el Barça sobre l’Espanyol.
Amb l’empat a un de l’any passat a la memòria, esperem disfrutar d’un partit del nivell que aquest es mereix. Sort a tothom.
Hi han notícies que no deixen de sorprendre´ns per molt que estiguem acostumat a veure-les de tots els colors, i una d´aquestes és la que ens acosta la versió digital del diari 20 minutos, que afirma que els seguidors del RCD Espanyol són els més fogosos a nivell sexual de tota la 1ª divisió del futbol nacional.
Culés i merengues, poc passionals
El diari arriba a aquesta sorprenent (o potser no tant) conclusió en base a un estudi que sobre el comportament sexual del seguidors espanyols al futbol s´ha dut a terme, i que dóna el campionat de la fogositat als afeccionats pericos, seguits pels del Recre, l´Almería i l´Atlético de Madrid. El fanalet vermell és, curiosament, pels “rojillos” d´Osasuna, als quals no hi ha manera de que se´ls aixequi la pasió, un problema que també estaria afectant els seguidors culés i merengues, que perden pistonada en aquest estudi respecte als resultats del mateix estudi dut a terme l´any passat.
El sexe ens importa molt a Can Perico
Els pericos han aconseguit aquest especial guardó en acreditar un IPS (Índex de Pulsió Sexual), un paràmetre que revela de l´1 al 100 quina importància te el sexe en les nostres vides, del 49′ 69, en tant que els nostres perseguidors, Recre, Almería i Atlético, donen un 49`68, 49′ 50 i 49′ 43, respectivament.
Via | PericosOnline.com
La final de la Copa Catalunya es disputarà el pròxim 8 d’octubre, dimecres, en el camp de La Devesa, de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), a partir de les vuit de la tarda (20:00h), segons va confirmar avui la Federació Catalana de Futbol (FCF). Espanyol i Sant Andreu, que van eliminar en les semifinals a Santboià i Barcelona, respectivament, es disputaran el títol en la seva vintena edició. La final del torneig serà retransmesa en directe pel Canal 33 de la Televisió de Catalunya.
El RCD Espanyol posant amb la Copa Catalunya conquerida al 2005
Via | Federació Catalana de Futbol
Perquè no?. Pot sonar una mica llunyà, o estrambòtic, però veient que durant aquest any es decidirà la seu del mundial de 2014 (on Brasil té moltes possibilitats) hem d’anar pensant en un altre mundial al nostre país, ja que el del 82 queda massa lluny per a gent que com un servidor volen veure la representació del màxim sentiment futbolístic sobre el nostre planeta a casa seva.
Bé, per celebrar un mundial calen moltes coses, per començar, ganes, unes ganes que semblen mancar en una Reial Federació espanyola de futbol que sembla que doni l’esquena a aquest tipus d’events esportius. Perquè si no és un mundial, perquè no celebrar una eurocopa?. Potser amb la participació de la selecció espanyola en la Copa Comfederació aquest estiu es revifa aquest sentiment.
Altra gent pensarà en els estadis, la majoria d’ells van ser construïts o remodelats per a la celebració de l’esmentat mundial del 82, exemples són: Mestalla (antic Lluís Casanova, València), La Romareda (Saragossa), La Rosaleda (Málaga), Martínez Valero (antic Altabix, Elche). A dia d’avui s’estan construïnt estadis que acompanyarien a aquesta proposta com (clar està junt amb estadis de 5 estrelles com el Camp Nou o el Santiago Bernabéu):
Nou Mestalla (València):
Nou Sarrià (Espanyol, Barcelona):
Nova Romareda (Saragossa):
Nou San Mamés (Bilbao):
Sergio Lionel Agüero, el Kun, va realitzar ahir un apoteòsic partit marcant dos dels tres gols que el seu equip, l’Atlètic de Madrid, va injectar en una dolorosa dosi a un PSV Eindhoven molt pobre. La mobilitat de Forlán en atac va ser la clau durant la primera part per a que l’Atlético marqués dos gols que van donar la seguretat de cara a la segona part. El tercer va ser obra del reciclat Maniche, que es reivindica com un home important per l’esquema del ‘Vasco’ Aguirre. La nota negativa va ser la lesió de Diego Forlán, que en tindrà més o menys per a un mes a causa d’una rotura fibilar a la part posterior de la cama.
Next Page »