La mania de fitxar per fitxar

pres

La mania de “fitxar per fitxar” és avui dia molt present a molts clubs europeus, sobretot a la nostra lliga, l’ espanyola. En són clars exemples al Madrid: Diogo, Pablo García, Cassano, Saviola, Drenthe, Metzelder. Al València: Manuel Fernandes, Arizmendi, Kluivert, Corradi, Fiore. O al Barça: Ezquerro, Pinto.

En tots els casos són jugadors de nivell notable alt, fitxats amb moltes promeses, que seran titulars, però quan passen cinc jornades toquen de peus a terra i veuen que no jugaran partits importants, com a molt, els de la Copa del Rei o amistosos.

Un alte fet a exaltar darrerament, son els partits que acumulen els set fitxatxes del Reial Madrid sense jugar, 64. Robben, Drenthe, Metzelder, Saviola, Heinze, Pepe i Sneijder són els “flamants” fitxatxes que el Reial Madrid va fer per ampliar la seva plantilla, ampliar-la, això va ser el possiblement no els van dir quan van fitxar, en poques paraules, que escalfarien molta banqueta, o, simplement ni anirien convocats. Dels esmentats, només Drenthe no ha tingut problemes físics, tots els altres s’han lesionat, poc, com Sneijder, o molt, com Pepe o Metzelder, els quals brillen per ser esterlles blanques per les seves abcències.

Altre cas que s’ha de marcar amb lletres ben grosses al Reial Madrid, és la posició del davanter de la cantera Roberto Soldado, el qual la passada campanya va marcar un munt de gols amb Osasuna, però que no està jugant ni un minut a la Lliga, ni a la Copa, ja que, també haurà de jugar Saviola… Llavors la solució hauria sigut cedir-lo a un equip que necessiti d’aquest tipus de jugadors, un equip amb el perfil de l’Almeria i Negredo, però ja sabem de la estupidesa d’alguns, sobretot recordant el cas Eto’o.

En la majoria dels casos són fitxatxes de possibles estrelles que acaben estrellades, per culpa de falses promeses que al final s’acaben materialitzan en el que eren, falses promeses.

Deixa un comentari