Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

Futbloc

La vida de Valmiro Lopes “Valdo”

A la Lliga de les Estrelles brilla amb llum pròpia Valmiro Lópes Rocha, ‘Valdo’ per tothom, els de Vall de Laciana. La seva temporada és qualificada pels especialistes com a molt bona, com excel·lent també és la del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona on juga aquest espigat futbolista nascut i criat aquí. Valdo es mostra agraït d’aquesta terra en la qual un dia d’abril de l’any 1981 va venir al món. Així són els records d’en Valdo, esmicolats en primera persona per als nostres lectors. Felicitats Valdo, tot el Vall et segueix.

«Vaig néixer a Villaseca, encara que a tot arreu surt com Villablino. Allà vaig passar els primers cinc anys de vida, però mai m’he desenganxat del tot. Mantinc família, amics, coneguts i torno sempre que tinc oportunitat. De fet, tret d’un parell d’anys, no he deixat d’anar mai ni a l’estiu ni a l’hivern.

Què puc explicar d’un lloc que m’encanta! Què puc dir si la meva vida està unida a aquestes terres, a aquests camps i a aquesta gent. Recordo que sempre desitjava que arribés l’estiu per poder tornar a passejar per allà, per anar al riu i al poliesportiu on he jugat milers d’hores a futbol sala amb els meus amics. Era una obsessió, una tradició i una obligació. El mateix em passava a l’hivern. Estava a Madrid i mirava el calendari cada dia per comptar els dies que faltaven fins al Nadal, perquè allò sí que era un Nadal de veritat. A Madrid hi havia llums, soroll, gent per tot arreu. A la Vall hi havia neu, molta neu gairebé sempre, el que li donava aquest punt de postal inconfusible. No m’importava el fred ni certes incomoditats perquè estava amb la meva família i vivia unes setmanes increïbles. Tan senzilles, però tan càlides que ara les trobo a faltar. Segueixo anant sempre que puc, tant a l’estiu com a l’hivern. Em ve de gust veure als meus vells amics, recórrer aquests carrers, passeja per allà com un més i evocar vells i agradables records. Ara tot ha canviat molt. És lògic. Ha marxat molta gent i no sempre podem trobar-nos tots, però mantinc la meva fidelitat i tornaré cada dia que pugui.

CAMÍ PROFESSIONAL

Els meus primers passos darrere d’una pilota els vaig donar allà. Després, quan em vaig traslladar a Madrid, ja es va convertir en gairebé una activitat diària. Vaig començar a jugar a futbol sala al col·legi Santa María del Parral i d’allà vaig passar, sobre els 10 anys, al Pozuelo de Alarcón. Vaig estar també quatre o cinc anys fins que em va fitxar el Madrid. Vaig passar per cadets, juvenils i el primer equip amb una 20 anys. No tenia un lloc garantit i em va fitxar Osasuna. Ara estic a l’Espanyol i crec que ha estat una bona elecció. Paral·lelament a tot això, cada vegada que podia, participava durant els estius en els tornejos de futbol sala que organitzava l’associació de Cabo Verde de Villablino.

Estic molt content a Barcelona. Crec que he arribat a un equip que està en fase de creixement, que ha passat per moments durs, però que té un gran futur, tant social com esportiu. Com a tots els nous, m’ha costat una mica adaptar-me a l’equip, a la ciutat, a una nova cultura, un altre idioma… Però em sento feliç. A més, l’equip està responent a les expectatives que s’havien creat i mantenim una bona línia tant de joc com de resultats.

A l’Espanyol m’han acollit com un més, com si realment portés molt de temps aquí i això és una cosa en la qual tots els meus companys coincideixen. La convivència és molt fàcil, molt còmoda. Aquesta sensació de familiaritat i compromís que he trobat entre la gent del club ha permès que la meva adaptació estigui sent molt senzilla».

Via | RCD Espanyol.cat

Deixa un comentari

Futbloc, segueix les novetats i notícies de tota l'actualitat del panorama futbolístic.

Si necessites posar-te en contacte amb Futbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.