
La selecció està passant per moments on podríem dir que es pot mastegar la tensió. La lluita entre Luís Aragonés i Villar, el president de la Federació Espanyola de Futbol, ha arribat fins a límits inospitats, sobre tot si tenim en compte que ha sigut no-verbal, han sigut tot invents de la premsa, sobretot des de Madrid, on s’ha aprofitat aquest tema per omplir la setmana passada i part d’aquesta, possiblement per la falta de notícies mínimament importants, un altre detall de la gran categoria i distingidesa dels periodistes a Espanya. Ja que si Raúl no va a la selecció es perquè el seleccionador no ho creu oportú, i no es pot fer que el convoqui mitjançant la pressió popular que volen i estan excercint els medis, ja que, l’únic que es pot aconseguir és el que s’està aconseguint, controversia i malestar general, que per a l’únic que serveix és per autodestruir-nos com a unitat futbolística, és a dir, com ha selecció nacional, la nostra, la de tots.
Entrant al terreny pur i dur, Villar ha parlat avui, per fi, per tallar i desmentir quasevol polèmica entorn a si es buscava un substitut per Luís. Villar ha declarat que: “Luís Aragonés m’encanta i no el canviarem, espero que es quedi com més temps millor”. Així quedem doncs, Luís anirà a l’Eurocopa, s’ho mereix, ens ha classificat i no és mal entrenador. Així també es desmenteixen altres rumors que deien que Espanya podria tenir fins a dos seleccionadors alhora, fet inèdit.
Després de l’Eurocopa, Luís deixarà la selecció, almenys això va dir, tot i que cal tenir com a precedent la fase final del Mundial 2006 a Alemanya, aleshores Luís també va dir que marxava, però després que la selecció quedés eliminada als vuitens de final, va anar a veure a Villar, i aquest el va convèncer que es quedés, com a mínim fins la pròxima fase final de l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa.
Vicente del Bosque esperarà fins aleshores la seva oportunitat al front del combinat espanyol, i així preparar-nos i il·lusionar-nos de cara al Mundial del 2010 a Sud-Àfrica.