
C’est fini. La Lliga pel València ja ha acabat, estant a tropecents punt d’Europa, i a cuatre del descens, sí cuatre dono la Lliga com una competició sense importància, a la espera que no baixem a segona.
S’han acabat els temps de grans victòries, que creaven afició. Estem davant d’un València que fa veritable pena. Només treu una mica d’identitat quan l’equip rival pensa: “Pobrets, com a mínim deixarem que fassin alguna jugada”. Aquesta identitat surt també quan Joaquín recorre la banda dreta, fent dribblings i filigranes que omplen d’il·lusió als valents que encara tenen fe i van a Mestalla cada diumenge.
El culpable de tot el que li està passant al València podria ser en Koeman, però estic bastant fart de fer-li pagar a ell sempre amb tots els plats trencats. Uns plats trencats que tenen nom i cognoms, Juan Bautista Soler. Aquest personatge (que suposo que és del València) és el gran culpable, ja que d’ell han derivat les grans decisions de l’equip, segur. Desicions com contractar a en Koeman o decisions com la de fer fora a Albelda, Cañizares i Angulo.
Els que han de portar el timó del vaixell tampoc ajuden gaire. Villa està de capacaiguda, fa uns dies va declarar en un programa de Canal 9 que a final de temporada escoltarà ofertes d’altres equips. Abans que ho digués i ho fés públic a Villa ja se li notava a la cara, se li nota. Quan falla una acció o quan el company no li dóna el pase bo, la cara del guaje es torna un poema, un poema que crida que vol sortir del València, que vol jugar a futbol i tornar a somriure, coses que a dia d’avui al València semblen impossibles.
Altres culpables són els periodistes, centralitzats en fer programes i reportatges sobre Barça, Madrid i Atlètic de Madrid. No només es dediquen a fer veritables parides per a vendre més, sinó que sembla que els agradi que aquell humil equip que es codejava amb els grans d’Europa va dos dies, estigui en hores baixes. Els posa que el València jugui malament i que no li surti res, els posa especular sobre els jugadors que marxaran a l’estiu, i els posa sobretot el morbo que el València pugui baixar a segona.
Espero que arreclin la temporada amb la Copa del Rei, competició on hi han masses il·lusions posades. Com perdin amb el Barça dijous, o encara pitjor, la final crec i espero que volin caps de directius valencianistes, caps com els del president, entrenador i director esportiu. La Copa és l’única via per a poder anar a Europa l’any que vé, però també és l’única via per a que milions de valencianistes arreu del món es reconciliïn amb l’equip dels seus amors.
Abans comentava el nom del president xé. Només està al València pel projecte del Nou Mestalla, o Estadi de la Riba-Roja a València. I és que és un estadi de cinc estrelles UEFA, ara mateix es l’únic que pot fer que els jugadors diguin aquí estem, i que al 2010 podem gaudir de grans triomfs xés al Nou Mestalla. Parlant del president, ha dimitit, això no s’ho creu ningú, simplement ha posat un home de palla al front de l’equip, que segueixi les decisions que ell mateix vol dur a terme.
És ara quan l’equip ha de donar la cara pels aficionats, uns aficionats que faran valer el tòpic de “Mestalla nunca falla” i que abarrotaran les grades del coliseu xé per a somiar com a mínim una estona amb un València altra vegada campió. I és que també sempre serem l’etern equip del va voler però no va poder.