A Can Barça no volen perdre el temps i veient l’esbroncada rebuda fa dos dies al Camp Nou per part del seu propi públic, busquen alternatives per la banqueta del primer equip. Cal aclarir que en l’hipotètic cas que Rijkaard marxés seria a conseqüència d’una debacle al partit de Champions davant del Schalke 04 al Camp Nou, és a dir la tornada dels cuarts de la Champions League de demà, dimecres.

Molta gent pensarà que la directiva es precipita, però és que un club com el Barça no pot permetre’s jugar com ho està fent últimament i encara menys, passar una crisi esportiva com la del final dels anys 90 i principis del nou mil·lenni. Altre argument totalment vàlid és el que defensa que l’entrenador culé Frank Rijkaard ja ha acabat la seva etapa com a entrenador culé, etapa que deixaria dues lligues, una Champions i dues Supercopes d’Espanya.

I perquè no donem una oportunitat a en Pep Guardiola?. És una home de la casa, amb certa experiència ja que entrena al Barça B en l’actualitat i sobretot i un dels aspectes més importants, les ganes de fer-ho bé i poder donar la glòria al club que la hi va donar a ell mateix.

Però Guardiola no és l’únic candidat per substituir a en Rijkaard. Altres noms que es barallen són: Michael Laudrup (actual entrenador del Geta), Jôse Mourinho (sense equip), Rafa Benítez (Liverpool), Pellegrini (Vila-Real) o fins i tot l’incombustible Arsêne Wenger (Arsenal).

Diego Armando Maradona torna a Catalunya. La Selecció Catalana i la Selecció Argentina de Veterans s’enfrontaran el proper 26 d’abril a les 17.00 hores al Palau Olímpic de Badalona en la modalitat de Showbol. Aquest matí s’ha fet la presentació oficial del partit a la Sala Baccara del Gran Casino de Barcelona amb la presència de Pere Gratacós, seleccionador nacional de Catalunya; Josep Maria Fusté i Daniel Solsona, els dos tècnics que dirigiran la selecció catalana de showbol, i l’exjugador del Barça, Espanyol, Vila-real i Ajax, Roger Garcia.

La Selecció Argentina estarà formada, a més de per Maradona, per exjugadors professionals com Alejandro Mancuso, Sergio Goycochea, Matías Almeyda, Sergio Zàrate, “Chiche” Soñora, Coyo Almandoz, José Flores, Fernando Gamboa, Beto Camps, Gabriel Amato, Juan José Borrelli, Carlos McAllister, Sebastián Pascual Rambert i Leonardo Ruiz. L’organització del partit anirà a càrrec de l’empresa First Inmusic & Marketing, que ha arribat a un acord amb la Fundació de la Federació Catalana de Futbol per promoure, a través d’aquest encontre, la campanya “Apadrina un futbolista” que porta desenvolupant des de fa dos anys la Fundació amb notable èxit, tal i com ho demostren els més de 700 nens i nenes apadrinats per tot Catalunya. Diego Armando Maradona participarà durant la seva estància a Barcelona en un acte de la campanya “Apadrina un futbolista” de la Fundació de la FCF. El partit serà retransmès per TV3.

Una mica d’història
El Showbol, inventat el 1969 pel futbolista hongarès Joe Martin, es juga en un camp de 22m x 42m envoltat per una tanca perimètrica d’acrílic resistent. El partit es divideix en dues parts de 25 minuts, amb un descans de 15 minuts. El Showbol, en el que juguen set jugadors per equip, es podria resumir com una versió més dinàmica, ràpida i emocionant del futbol tradicional. Una experiència totalment innovadora per aquells que busquen una aproximació més personal a l’entusiasme del futbol. El joc és molt entretingut i és relativament fàcil fer-hi gols. Això permet que el públic gaudeixi veient la classe d’aquests exfutbolistes de primera categoria. Amb el perímetre que té el camp, la pilota no surt o surt molt poc i el joc pràcticament no s’atura. D’aquesta manera, el Showbol ofereix agilitat en el joc, obligant a tots els seus participants a jugar amb molta intensitat. Els canvis durant el partit són il·limitats. Tant Argentina com Catalunya presentaran una llista de 12 jugadors.

La Selecció Catalana estarà dirigida des de la banqueta per dos il·lustres jugadors com Josep Maria Fusté i Daniel Solsona. La llista de la Selecció Catalana podria incloure noms tan coneguts com Busquets, Miracle, Guardiola, Albert Tomás, Sergi, Roger, Òscar, Lardín, Sánchez Jara, Barbarà, Eloy, Vizcaíno, Villena, Geli i Escaich, entre d’altres.

L’últim partit que ha disputat la selecció d’Argentina de Showbol va ser contra Xile el passat 10 de febrer a la ciutat d’Antofagasta, situada a 1.300 kilòmetres al nord de Santiago de Xile. El resultat final del partit, disputat davant 7.000 espectadors, va ser d’empat (11-11). L’estrella del partit va ser l’exmadridista “Bambam” Zamorano. Maradona no va marcar cap gol. Un dia abans, Argentina va perdre per 11-10 contra Xile al partit disputat a Viña del Mar davant de 5.000 espectadors. Zamorano va fer cinc gols. Argentina venia d’empatar 9-9 contra Brasil un mes abans. En aquesta selecció brasilera van jugar futbolistes tant coneguts pel futbol català com Djalminha, Aldair o Viola. Maradona va marcar un gol. Abans, Argentina havia disputat un doble enfrontament enfront Paraguai (12 i 15 de desembre), amb victòries d’Argentina per 8-6 i 9-7, amb tres gols de Maradona. Argentina també va jugar el passat mes de desembre contra Uruguai, amb derrota de l’albiceleste per 6-5, amb una altre gol del Pelusa.

Via | Federació Catalana de Futbol

La realitat de l’Espanyol és clara, gran equip, tot i que a dia d’avui en baixa forma. Grans jugadors per un pressupost que és dels més baixos de primera. Noms propis de l’entitat perica són: Tamudo, Riera, Valdo, Luís García, Jarque, Coro o Moisés Hurtado. Jugadors de gran qualitat, i sobretot amb un esperit de sacrifici enorme per deixar-se la pell al camp per defensar els colors de l’Espanyol.

Quan aquestes paraules ronden l’entorn d’un equip modest, comencen a sorgir els típics fantasmes, equips grans i amb molt més pressupost que volen fitxar als cracks de l’equip petit. Al voltant de l’Espanyol comencen a sonar noms d’equips grans d’Espanya i de l’estranger; Madrid, València, Tottenham, Manchester City, etc… Aquests equips ja comencen a difondre rumors que diuen que volen fitxar a Riera, Jarque i Luís García, que són els més aclamats, ja que per Raúl Tamudo la gent ni pregunta ja, és i serà perico sempre. Cas apart és el de Ferran Coromines, que ja està comprant ensaïmades a l’aeroport de Mallorca…

Jordi Roche abandona. El mandatari del futbol català ha anunciat, oficialment aquesta setmana, que ho deixa. Aquesta notícia calla tots els rumors que feia dies rodejaven a la federació. Roche plega, perquè les desavinences amb membres de la seva junta directiva han pesat com una llosa. El gironí no ha pogut més i ha dit prou.

Uns pensaran que no és una bona manera d’afrontar els problemes, mentre que d’altres el felicitaran per la tasca realitzada durant aquests, quasi, tres anys al capdavant del futbol català. Realment, Jordi Roche havia complert amb els pilars bàsics del seu programa, presentat ja en aquell llunyà 2005, ha sanejat aquest esport a Catalunya i li ha donat una injecció econòmica.

L’adéu de Jordi deixa molts dubtes a l’aire, a part dels motius de la marxa, com serà el següent president, quina política aplicarà, tornarà el futbol català als camins del passat, s’apostarà per les seleccions catalanes… L’esport de vint-i-dos jugadors rere una pilota és un caramel molt suculent, a més, tractant-se d’un esport tan mediàtic i que genera tants ingressos.

La feina de Roche i tot el seu equip des de l’octubre del 2005 fins fa pocs mesos ha estat extraordinària. S’ha apostat per la millora de camps, la integració dels nouvinguts, ajuda als clubs, diferents campanyes solidàries i demès iniciatives que han netejat la FCF i ha tornat a enlairar l’entitat.

Sigui com sigui, el mandatari del futbol català no marxarà per la porta gran, sinó per la del darrera. Immerescut. Una taca que desllueix la feina realitzada i deixa un mal sabor de boca, un gust així com… agre.

Vist a: EsportCatalà

La selecció catalana va empatar ahir a la Catedral del futbol espanyol amb la selecció d’Euskal Herria, essent el resultat d’1-1.
La selecció que tots volem que sigui oficial va plantar-se amb jugadors molt joves a la gespa de San Mamés, Verdú va haver de portar la batuta de l’equip durant tot el partit, i ho va fer amb cert criteri.

Per Catalunya trobem una notícia dolenta, Jorquera, suplent al FCBarcelona, titular ahir davant d’Euskadi, va lesionar-se i en tindrà per 6 mesos. Ànims Albert!

Però per sort les bones notícies van ser el que va abundar el partit, Coro i Bojan van fer de les seves en atac, el gol va venir d’una molt bona passada de Coro, que Bojan va enviar al fons de la xarxa. Morales, porter del Terrassa que va substituïr ahir a l’Albert, va fer parades de mèrit, però cal dir que, al gol de l’empat d’Aritz Aduriz podia haver fet més, està clar que la jugada d’Aduriz, Mendieta i Gabilondo no té desperdici, però potser si Morales no hagués sortit precipitadament, Aduriz no hauria marcat. Tot i això, “Chapeau” per en Morales que en va salvar també unes quantes.

La festa a la grada es va notar des del primer minut, ja que, al minut deu de partit la gent ja estava fent la onada. La onada cap a la oficialitat, la oficialitat que tots desitgem, l’equip que va treure ahir Catalunya és de molt nivell; Puyol, Coro, Bojan, Sergio, Jorquera, quedarien molts més encara, com Albert Luque, Valdés, l’Oleguer (que no va poder jugar ahir per problemes a una cama) i molts més distingits jugadors que farien que Catalunya tingués un nivell molt bo, molt apte per anar a qualsevol torneig de seleccions de primer nivell, tals com l’Eurocopa o el Mundial, no un simple torneig de regions UEFA.
Per ajudar ahir es va signar el tractat de San Mamés, amb la presència d’importants polítics, tals com Josep Lluís Carod-Rovira, el qual podria assignar futurs triangulars amb la selecció de Galícia, enter d’altres.

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ.

Tenint en copte que el dia 2 de gener hi ha jornada de Copa del Rei, els jugadors de Primera División no gaudiran pràcticament de vacances, i això facilitarà molt la convocatòria del Seleccionador Nacional Català. Aquesta llista es farà pública probablement la mateixa setmana del partit, un cop hagin passat les dues jornades de Lliga que resten abans de Nadal.

Nota de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes