La típica mascletà de Les Falles a València, va poder tornar a sentir-se ahir, després de la victòria a la final de la Copa del Rei per 3-1 davant el Getafe a l’estadi Vicente Calderón.

L’espectacle del futbol espanyol va començar amb un clar color taronja, taronja valencianista ja que el Geta va deixar al València la batuta durant els primers 15′ minuts de joc a l’estadi. Els xés van avançar-se al marcador amb una gran jugada entre Villa i Silva, que Mata va rematar ajustant a la base del pal esquerra d’ “Osky” Ustari, que va poder fer molt més durant tot el partit. El Getafe no reaccionava i Baraja no parava de crear joc a la medul·lar, davant la perplexitat de Rubén De la Red i Granero. Un còrner botat per Silva, va servir a Alexis per marcar el 2-0 i donar un gir de 360º a la final.

A la final de la primera part, Moretti va fer un claríssim penaltie a Cosmin Contra, que va haver de xiular el línia, ja que l’àrbit pensava que el romanés s’havia tirat a la piscina. Granero va transformar la pena màxima per posar l’ai al cor als xés, pensant sobre com es decidiria la segona part, amb un Getafe que anava a més durant el partit.

Durant la segona part el València no va deixar-se dominar com a l’últim quart d’hora de la primera part, va crear ocasions, i va distribuir amb criteri el joc. Villa va tenir una de claríssima per sentenciar el matx, però altra volta Granero feia de les seves i va estavellar una pilota al travesser, mentre Hildebrand feia l’estàtua. Amb un Geta totalment volcat a l’atac, Baraja va picar una atípica falta amb una canonada al centre de la porteria que Ustari no va poder bloquejar, i Morientes va posar el cap per a que la pilota entrés, i per a que el fons sud del Vicente Calderón embogís amb 20.000 seguidors valencianistes que celebraven la Copa en un any molt difícil per tots els seguidors del València.

La foto més esperada de la nit.

David Villa amb la Copa del Rei.

Avui València i Getafe quedaran paralitzades per la final de la Copa del Rei, que es celebrarà a les 22:00h a l’estadi Vicente Calderón de Madrid i es podrà seguir per Telecinco.

Des de Futbloc volem rememorar moments mítics d’aquests dos equips a la Copa del Rei:

El pitjor record del Geta a la Copa sense dubte, però s’havia de recordar per la importància del gol pel Sevilla FC, ja que va aconseguir la Copa l’any passat davant la perplexitat del Getafe davant un partit on van creure ser robats per diversos penalties sobre Güiza.

Més vídeos…
Altre moment complicat pel Geta, però gran pels culés, golàs de Messi emulant a Maradona durant les semifinals de l’any passat, on el Geta al final va acabar classificant-se per la final esmentada davant del Sevilla.

Ara sí, el gran moment del Geta, el 4-0 al Barça a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei 2007, on els madrilenys van remontar un 5-2 al FCBarcelona:

Els bons moments del València a la Copa es tradueixen en grans jugades i golassos de’n Gaizka Mendieta al 1999, quan es va aconseguir el títol. Enormes moments com el golàs al Barça de voleia o la increïble jugada davant l’Atlètic de Madrid a la final.

El València jugarà la final de la Copa, no només contra el Getafe, també contra tota l’afició espanyola que s’hi ha afiliat després després dels grans partits dels madrilenys. El València vol reivindicar-se i treure la fúria que el caracteritza treta a les grans ocasions de la temporada, com contra el FCBarcelona.

1. El València no és el mateix a la Copa i a la Lliga, per sort seva a la Copa és molt millor.
2. Els xés tenen jugadors que poden marcar la diferència en qualsevol línia del camp en qualsevol moment.
3. El Geta estarà molt cansat, acumulant partits de UEFA, Lliga i Copa.
4. Els jugadors xés tenen molta més experiència en aquests tipus de partits que els del Geta. I esperaran emular als jugadors que han cobert de glòria i títols la brillant i gloriosa història del club.

David Villa podrà jugar la final.

L’afició estarà ‘a mort’ amb el seu equip.

El Getafe és a dia d’avui molt millor que el València. Ho diu l’opinió pública i ho diuen els bons últims resultats del Geta. Després de la quasi classificació per les semifinals de la UEFA, té a més de mig país que estarà desitjant que els de Laudrup guanyin per fi un títol, que marqui destacadament a la història aquests anys daurats de l’equip de la barriada madrilenya.

1. El joc del Geta és molt millor, i el València està de capacaiguda.
2. Té jugadors clau i que estan es estat de gràcia, com: Rubén De La Red, o Esteban Granero.
3. Quasi tota Espanya estarà donant suport als de Michael Laudrup, després dels últims espectacular partits que ens ha regalat a la Copa de la UEFA.
4. La il·lusió per aconseguir per fí un títol que materialitzi la bona època del club, i també per venjar-se després de la derrota de la temporada passada davant del Sevilla.

Partidàs ahir a Mestalla. El partit ente el Barça i el València va tenir absolutament de tot, gols, emoció, patiment, il·lusió, ràbia, impotència i sobretot un València que va ser recolzat per una enorma afició que va avarrotar ahir el camp de Mestalla.

El Barça tenia les idees molt clares des del principi del matx, anar a marcar com a mínim un gol, a causa de l’empat a un de l’anada. Tenint això en compte el Barça va fer un bon partit en atac, ja que amb un gol es classificava, i en va marcar dos, més que de sobres per eliminar al València. Però aquí va estar la clau del partit, els errors en defensa dels culés que van propiciar els tres gols del València.

El primer és un error de marca per part de Touré Yayá sobre Baraja, que per altra part cal a dir que és un golàs el que marca el ‘Pipo’ amb l’esquerra. El segon i més dolorós, ja que era al final de la primera part, el va marcar Mata, aprofitant un error de pati de col·legi del Barça, ja que els dos centrals, Puyol i Milito van a marcar a Villa, que per altra banda se’n desfà de la pressió per a fer-li un pase al burgalès per a que marqui el 2-0.

A la segona part el Barça començà a arriscar, ja que no li quedava altra estratègia, i el València que es frotava els ulls davant un marcador tan bo, va tancar-se a radera, ni el mismíssim Milan tenia res a veure davant el catenaccio que va imposar el València a la segona part. Els gols del Barça també van arribar, el primer d’Henry, de cap després d’una bona centrada de Sylvinho. Però el València 50” segons després que Henry marqués, va marcar el tercer, Mata una altra vegada, aprofitant una bona centrada de Silva, i la mala sort de Valdés i Xavi, que no van aconseguir que la pilota no entrés a la porteria.

El Barça va tenir moral per fer el 3-2, gol d’Eto’o després d’una imprescisió dels centrals xés, Marchena i Albiol. Fins al final del partit el Barça va continuar intentant-ho, però el València va fer ahir un partit al qual va ratllar la perfecció.

Partit de videoteca i per a la història del bon futbol. El Barça ho va intentar, però el València va arribar a la final, que serà el 16 d’Abril al Calderón o al Bernabéu, encara està per decidir, contra el Getafe de Michael Laudrup, compte amb els madrilenys i molta sort al València.

El Getafe s’ha classificat per la final de Copa del Rei, empatant a un a Santander, i fent valer el 3-1 a favor de l’anada al Coliseum. Ara l’equip de Laudrup ha d’esperar per saber el seu rival, que sortirà del València-Barça de demà (dijous).

El Ràcing ha portat el signe de les ganes durant tot el partit, però aquest Getafe té un equipàs i tot i tenir més de nou baixes, han pogut doblegar al Ràcing i classificar-se per la final. El primer gol l’ha marcat Munitis al minut 5′, després d’una jugada a la banda dreta, i l’empat l’ha marcat Casquero, en una jugada que portarà segur a la discòrdia les dues aficions. Un jugador del Ràcing, Garay, estava lesionat de gravetat, però el Getafe l’ha ignorat i Albín ha seguit la jugada i Casquero ha marcat el gol que li donava el pas a la gran final. Al final Òscar Serrano ha sigut expulsat.

En línies generals, el Ràcing ha sigut molt millor avui ja que ha creat moltíssimes més ocasions de gol, i moltes d’elles han sigut claríssimes. Tchité o Jorge López han fallat dues de claríssimes, però el Getafe ha sapigut jugar el seu rol dins el partit, i s’ha classificat justament.

Destaquem també a la gran afició del Ràcing, la qual no ha deixat ni un moment d’animar al seu equip, animant-lo fins a l’últim suspir de partit i també després del mateix.

Gols tornada:

Gols de l’anada:

Busquem l’altra versió del partit de dijous.

Perquè guanyarà el València?

1. Té moltes més ganes de poder guanyar aquesta Copa.Els jugadors tenen moltes més ganes de poder arreclar la nefasta temporada a la Lliga i Champions.

2. Mestalla estarà ple, fent valer el tòpic de “Mestalla nunca falla”. Les falles ja hauran acabat, però l’estadi estarà ple, les entrades ja estan totes venudes des de fa molts dies.

3. Té cracks que marquen la diferència. Villa, Silva o Joaquín en són exemples, qualsevol d’ells poden marcar al partit amb una jugada aïllada si l’equip no té idees.

4. L’estadística està a favor seu. Les estadístiques al llarg de tota la història diuen que la major part dels enfrontaments en COpa entre València i Barça, han acabat amb victòria xé.

5. S’ha d’aprofitar que el Barça no està bé i sobretot que no està Messi. Sense Messi el Barça perd moltíssim, però esta clar que té altres cracks que son molt i molt bons.

S’acosta el dia del partit de la temporada pels dos equips. El València s’hi juga la vida, el Barça una de les competicions en les quals encara està viu.

Perquè guanyarà el Barça?

1. Té millors jugadors que el València, qualsevol d’ells poden doblegar a qualsevol dels de la plantilla xé.

2. Té molta més consistència com equip. Això és bàsic pel desenvolupament de qualsevol partit, i encara més d’un d’aquest tipus, una semifinal.

3. La seva classificació a la Lliga és molt millor que la dels xés. El Barça va segon a set punts del Madrid, el València va desè a cuatre punts del descens, a nou d’Europa i a l’immensitat de vint-i-sis punts del líder.

4. El bon estat de forma de l’equip fa que es mantingui viu a totes les competicions a les quals opta; Lliga, Copa i Champions League. I sobretot amb una bona posició a totes.

5. El València no passa per un bon moment, els de Koeman estan de capacaiguda, i una derrota del València farà que Koeman sigui cessat com entrenador xé amb tota seguretat.

Ronald Koeman i València CF, aquests dos conceptes fa ja massa temps que estan associats. Koeman arribà al València per a ser el revulsiu que necessitava l’equip, un equip que anava cuart a la Lliga i que entrenava en Quique Sánchez Flores, on està la crisi?. Els xés pensaven, bueno, Quique desplegava un joc una mica barruer i antiquat, i ara en Koeman portarà un joc fresc, a la holandesa, i treurà el millor de si de cada un dels jugadors que confereixen la plantilla. Doncs no, a dia d’avui, 10 de Març del 2008 Koeman no ha fet res del que s’esperava que fés, absolutament res.

La pregunta que es farà tothom és: Doncs si no estan contents, que el facin fora, no?. No el poden fer fora de moment, bueno aquest “poden” és una mica relatiu, però així és. Koeman està encara entrenant al València per la Copa del Rei, competició en la qual estan a un pas d’eliminar al Barça i de classificar-se per a la final del Bernabéu, davant de Getafe o Ràcing.

Esperem que valgui la pena i que el València guanyi aquesta Copa del Rei, que li doni accés a la UEFA, ja que a la Lliga ho té bastant malament i està ja a sis punts d’Europa. El reflex de l’estat d’ànim de l’equip es va poder veure durant l’últim partit a casa davant del Depor. Van fer una primera mitja hora brillant, guanyaven 2-0, però els nervis van apoderar-se dels jugadors, i es van deixar empatar, i deixaven una sensació de, que si el Depor hagués atacat una mica, hauria dissolt al València com un quadradet de sucre en la llet.

Una de les possibles conseqüències de la mala ratxa de l’equip, pot ser la desbandada de jugadors…millor no cridar al mal temps.

Darrera queden en el temps els partits en que el València era una màquina que es menjava qualsevol equip que se li posés per davant, amb un joc que era vistós i efectiu alhora.

Ahir es va celebrar l’anada de les semifinals de la Copa del Rei entre el FCBarcelona i el València de Ronald Koeman. Vam poder gaudir de dues entrades de zona VIP, gràcies a l’empresa que se’n dedica, Spain Ticket Bureau i a través de Bloguzz, plataforma que facilita l’entesa entre blocs i empreses i que us recomanem provar. També hi van ser convidats altres blocaires, amb els quals vam poder passar una estupenda nit, xerrant i parlant d’aquest món, presentacions, projectes i altres anècdotes. Els altres convidats van ser Carlos Matallín, que va venir des de València, Àngel Custodio, Carlos Mantero, Daniel González i l’Albert Barra.

Després de troba-nos a la porta número 20 del Camp Nou, vam entrar cap al recinte VIP, on vam disfrutar d’uns minuts en una sala on hi havia una mica de menjar i demès coses per beure, després de xerrar una mica vam anar cap als nostres seients, car ja començava el partit.

El València va sortir una mica espantat als primers instants de joc, però la seva qualitat va plasmar-se sobre el terreny de joc i hi va haver durs moments de fricció entre els dos equips. El Barça semblava que anava colpejant primer, amb arribades d’Eto’o i Messi, però el València va posar l’ai al cor dels culés amb un gol de Joaquín, tot i que va ser anul·lat, ben anul·lat per anteriors mans del jugador. La primera part acabava amb un gust agredolç per tothom.

A l’acabar la primera part vam tornar a dirigir-nos des de les nostres butaques de la Fila 0 de la segona graderia del gol del Camp Nou cap a la sala on havíem estat anteriorment, per a menjar i beure alguna cosa més. Tanmateix els bloggers vam coincidir que va faltar una mica de menjar a la mitja part, ja que tot el que posaven, s’acabava ben ràpid. Després d’uns minuts a la sala, vam tornar a endinsar-nos a les entranyes del Camp Nou per a disfrutar de la segona part.

Una segona part confusa respecte a la primera, el Barça continuava arribant però sense aconseguir el seu propòsit, el gol. I el València ho va saber aprofitar amb una arribada per la banda d’Arizmendi, que Villa va endinsar dins de la porteria de Valdés. 0-1, els 4000 aficionats valencianistes no s’ho creien, però el València va continuar jugant amb foc, amb una defensa molt endarrerida, i ja se sap que amb Messi i companyia això és autosentenciar-se.

Messi va tenir una claríssima oportunitat de gol, també Touré Yayá, però van ser parades per un bon Hildebrand. Però el que últimament acudeix al rescat del Barça, en Xavi Hernández, va marcar per la única escletxa que va deixar el València a la porteria, 1-1, molt protestat pels jugadors xés, ja que hi ha mans d’Eto’o, i l’àrbitre va xiular el final del partit. La tornada, el 20 de Març a Mestalla.

Després del partit acompanyats per la Roser i la Carolina, les quals ens van acompanyar durant tota l’estada, vam sortir de l’estadi, tot saludant-nos entre bloggers, hostesses i acompanyants, donant les gràcies pels serveis obtinguts i desitjant molta sort a tots.