Tal com sona, el Liverpool s’ha ficat en un bon embolic, i els rumors sobre la possible i imprescindible venda de Torres o Ryan Babel creixen conforme passen les hores. 31,5 milons de lliures (prop de 40 milons €).

Segons publica ‘The times’, el Liverpool va demanar un prèstec a un banc per finançar el fitxatxe de Fernando Torres, estrella que porta una trentena de gols aquesta temporada, i que va ser especialment demanat per l’entrenador del club Rafa Benítez.
El club va refinançar el deute del 25 de gener, al mateix temps que s’assegurava un paquet de refinançació de l’ordre de 350 milions de lliures (437,5 milions €). El Liverpool va firmar un prèstec de 18 mesos a un interès del 9% - 2,8 milions de lliures (3,5 milions €/any) amb una lletra de crèdit per tornar els 31,5 milions de lliures al final d’aquest temps.

En l’hipotètic cas que el Liverpool no pugui fer front a el deute, el banc podria arribar a obligar-lo a vendre a Torres i a Babel. Aquest és un fet rar, ja que la majoria dels clubs anglesos adquireixen jugadors mitjançant els ingressos provenents dels drets de TV.

Diego Armando Maradona torna a Catalunya. La Selecció Catalana i la Selecció Argentina de Veterans s’enfrontaran el proper 26 d’abril a les 17.00 hores al Palau Olímpic de Badalona en la modalitat de Showbol. Aquest matí s’ha fet la presentació oficial del partit a la Sala Baccara del Gran Casino de Barcelona amb la presència de Pere Gratacós, seleccionador nacional de Catalunya; Josep Maria Fusté i Daniel Solsona, els dos tècnics que dirigiran la selecció catalana de showbol, i l’exjugador del Barça, Espanyol, Vila-real i Ajax, Roger Garcia.

La Selecció Argentina estarà formada, a més de per Maradona, per exjugadors professionals com Alejandro Mancuso, Sergio Goycochea, Matías Almeyda, Sergio Zàrate, “Chiche” Soñora, Coyo Almandoz, José Flores, Fernando Gamboa, Beto Camps, Gabriel Amato, Juan José Borrelli, Carlos McAllister, Sebastián Pascual Rambert i Leonardo Ruiz. L’organització del partit anirà a càrrec de l’empresa First Inmusic & Marketing, que ha arribat a un acord amb la Fundació de la Federació Catalana de Futbol per promoure, a través d’aquest encontre, la campanya “Apadrina un futbolista” que porta desenvolupant des de fa dos anys la Fundació amb notable èxit, tal i com ho demostren els més de 700 nens i nenes apadrinats per tot Catalunya. Diego Armando Maradona participarà durant la seva estància a Barcelona en un acte de la campanya “Apadrina un futbolista” de la Fundació de la FCF. El partit serà retransmès per TV3.

Una mica d’història
El Showbol, inventat el 1969 pel futbolista hongarès Joe Martin, es juga en un camp de 22m x 42m envoltat per una tanca perimètrica d’acrílic resistent. El partit es divideix en dues parts de 25 minuts, amb un descans de 15 minuts. El Showbol, en el que juguen set jugadors per equip, es podria resumir com una versió més dinàmica, ràpida i emocionant del futbol tradicional. Una experiència totalment innovadora per aquells que busquen una aproximació més personal a l’entusiasme del futbol. El joc és molt entretingut i és relativament fàcil fer-hi gols. Això permet que el públic gaudeixi veient la classe d’aquests exfutbolistes de primera categoria. Amb el perímetre que té el camp, la pilota no surt o surt molt poc i el joc pràcticament no s’atura. D’aquesta manera, el Showbol ofereix agilitat en el joc, obligant a tots els seus participants a jugar amb molta intensitat. Els canvis durant el partit són il·limitats. Tant Argentina com Catalunya presentaran una llista de 12 jugadors.

La Selecció Catalana estarà dirigida des de la banqueta per dos il·lustres jugadors com Josep Maria Fusté i Daniel Solsona. La llista de la Selecció Catalana podria incloure noms tan coneguts com Busquets, Miracle, Guardiola, Albert Tomás, Sergi, Roger, Òscar, Lardín, Sánchez Jara, Barbarà, Eloy, Vizcaíno, Villena, Geli i Escaich, entre d’altres.

L’últim partit que ha disputat la selecció d’Argentina de Showbol va ser contra Xile el passat 10 de febrer a la ciutat d’Antofagasta, situada a 1.300 kilòmetres al nord de Santiago de Xile. El resultat final del partit, disputat davant 7.000 espectadors, va ser d’empat (11-11). L’estrella del partit va ser l’exmadridista “Bambam” Zamorano. Maradona no va marcar cap gol. Un dia abans, Argentina va perdre per 11-10 contra Xile al partit disputat a Viña del Mar davant de 5.000 espectadors. Zamorano va fer cinc gols. Argentina venia d’empatar 9-9 contra Brasil un mes abans. En aquesta selecció brasilera van jugar futbolistes tant coneguts pel futbol català com Djalminha, Aldair o Viola. Maradona va marcar un gol. Abans, Argentina havia disputat un doble enfrontament enfront Paraguai (12 i 15 de desembre), amb victòries d’Argentina per 8-6 i 9-7, amb tres gols de Maradona. Argentina també va jugar el passat mes de desembre contra Uruguai, amb derrota de l’albiceleste per 6-5, amb una altre gol del Pelusa.

Via | Federació Catalana de Futbol

Potser mai us havíeu parat a pensar sobre el que ja és una frase tan i enormement globalitzada com mal utilitzada.
Un empat en una Lliga regular suposa pels dos equips, que l’han aconseguit competint durant el partit, un punt. Doncs quina raó universal més bàsica i tonta argumentareu, però faig referència a la típica frase de: “Els dos equips van empatar, per tant hi va haver repartiment de punts”.

Error!. Aquesta frase no té sentit. Tornem a les raons universals futbolístiques, una victòria per a un equip es materialitza als tres punts que aquest aconsegueix. Per tant en un partit de futbol hi ha tres punts en joc, que un equip pot aconseguir ganyant, no aconseguir perdent, o axonseguint-hi una part si empata. Aconseguint-hi un part, seguint les regles del futbol i la frase: “Els dos equips van empatar, per tant hi va haver repartiment de punts” simbolitzaria que cada equip rebria un punt i mig, però no, en cas d’empat cada equip rep un punt.

Per tant, si us plau, diguem la frase utilitzant els termes correctes: “Els dos equips van empatar, per tant cada equip va rebre un punt”.

Ronald Koeman i València CF, aquests dos conceptes fa ja massa temps que estan associats. Koeman arribà al València per a ser el revulsiu que necessitava l’equip, un equip que anava cuart a la Lliga i que entrenava en Quique Sánchez Flores, on està la crisi?. Els xés pensaven, bueno, Quique desplegava un joc una mica barruer i antiquat, i ara en Koeman portarà un joc fresc, a la holandesa, i treurà el millor de si de cada un dels jugadors que confereixen la plantilla. Doncs no, a dia d’avui, 10 de Març del 2008 Koeman no ha fet res del que s’esperava que fés, absolutament res.

La pregunta que es farà tothom és: Doncs si no estan contents, que el facin fora, no?. No el poden fer fora de moment, bueno aquest “poden” és una mica relatiu, però així és. Koeman està encara entrenant al València per la Copa del Rei, competició en la qual estan a un pas d’eliminar al Barça i de classificar-se per a la final del Bernabéu, davant de Getafe o Ràcing.

Esperem que valgui la pena i que el València guanyi aquesta Copa del Rei, que li doni accés a la UEFA, ja que a la Lliga ho té bastant malament i està ja a sis punts d’Europa. El reflex de l’estat d’ànim de l’equip es va poder veure durant l’últim partit a casa davant del Depor. Van fer una primera mitja hora brillant, guanyaven 2-0, però els nervis van apoderar-se dels jugadors, i es van deixar empatar, i deixaven una sensació de, que si el Depor hagués atacat una mica, hauria dissolt al València com un quadradet de sucre en la llet.

Una de les possibles conseqüències de la mala ratxa de l’equip, pot ser la desbandada de jugadors…millor no cridar al mal temps.

Darrera queden en el temps els partits en que el València era una màquina que es menjava qualsevol equip que se li posés per davant, amb un joc que era vistós i efectiu alhora.

La realitat de l’Espanyol és clara, gran equip, tot i que a dia d’avui en baixa forma. Grans jugadors per un pressupost que és dels més baixos de primera. Noms propis de l’entitat perica són: Tamudo, Riera, Valdo, Luís García, Jarque, Coro o Moisés Hurtado. Jugadors de gran qualitat, i sobretot amb un esperit de sacrifici enorme per deixar-se la pell al camp per defensar els colors de l’Espanyol.

Quan aquestes paraules ronden l’entorn d’un equip modest, comencen a sorgir els típics fantasmes, equips grans i amb molt més pressupost que volen fitxar als cracks de l’equip petit. Al voltant de l’Espanyol comencen a sonar noms d’equips grans d’Espanya i de l’estranger; Madrid, València, Tottenham, Manchester City, etc… Aquests equips ja comencen a difondre rumors que diuen que volen fitxar a Riera, Jarque i Luís García, que són els més aclamats, ja que per Raúl Tamudo la gent ni pregunta ja, és i serà perico sempre. Cas apart és el de Ferran Coromines, que ja està comprant ensaïmades a l’aeroport de Mallorca…

La imatge parla per si mateixa, brutal entrada de Taylor a Eduardo da Silva, en una zona del camp, que ni tan sols mereixia una entrada tan agressiva, en fi, sempre hi ha assassins pel món del futbol…

Avui s’ha “celebrat” el judici de David Albelda contra el València Club de Futbol.

El jutjat número 38 de València ha vist avui com desfilaven numerosos personatges cèlebres del valencianisme actual, des de Koeman fins a David Villa, han hagut d’anar a declarar, perquè així ho va dictaminar el jutge. Molt avans de l’entrada dels futbolistes a la sala, centenars de medis de comunicació i premsa gràfica ja s’havien posicionat a la sala dels jutjats.

El primer en arribar ha sigut Albelda acompanyat del seu “exèrcit” d’advocats, després van arribar el president Juan Bautista Soler, i després els futbolistes, de manera gradual. Moretti, Baraja, Marchena, Helguera, Mora, Arizmendi, Caneira, Morientes, Silva, Joaquín, Vicente, Angulo i Villa acompanyat del seu agent.

El resultat final del judici no es coneix encara. El València ha declarat que l’entitat volia apropar postures i no haver d’anar a judici, però Albelda va ser clar, i va dir que lluitarà per la seva dignitat i pels 60 milions d’euros de l’indemnització proposada pel jugador, que, òbviament va ser discrepada pel club.

Imatges com la del principi del post no ajuden gens ni mica a superar la situació de l’entitat, tot el contrari, ajuden a empitjorar-ne la situació, sobretot davant del pròxim partit contra el Recre a casa, un equip que vé amb els ànims renovats, i amb moltes ganes de fer-ho bé, però el València ha de fer valer la seva qualitat i saber refer-se de tots els contratemps que ha rebut durant tota la temporada.

Aprofitem per fer-vos arribar el vídeo de l’última promoció de Telecinco, sobre el partit Barça-València de Copa del dia 27. Mireu bé l’escut del València al principi, als 00:10 segons:

El Santos, equip brasiler, ha blindat un jugador de la seva cantera, que té 16 anys, els va acomplir fa una setmana, ja que el Barça tenia clares intencions d’emportar-se’l cap a la Masia, emulant la gran transacció que va fer amb Leo Messi.

Fins aquí seria una una notícia normal, ja que, està passant molt sovint, últimament, grans equips europeus de renom volen seduir joves estrelles sudamericanes, per així obtenir un crack amb garanties de poder arribar al primer equip, i el més important, sense quasi cap despesa monetària. El noi ja té una clàusula de rescisió de 50 milions d’euros, sí com esteu llegint, la mateixa clàusula de rescisió de Kaká, o Villa.

Fins a quin punt arribarem? El fet de pagar 50 milions d’euros per un jugador ja és desorbitadíssim, però a més si el jugador té 16 anys, el surrealisme ja arriba fins a límits mai insospitats. Què és el pròxim?.

Podríem pensar que els dirigents del Santos estan bojos, però posant-nos en la seva posició durant un moment, és l’única via per poder retenir els seus nous valors un mínim d’anys al club. Però les suculentes ofertes d’equips grans sobre jugadors brasilers o argentins són massa atractives i difícilment es puguin frenar, ja que, per exemple, al Brasil, l’exportació de jugadors de futbol a l’estranger és la tercera via estatal, per mitjà de la qual es reben més diners.

Un exemple recent seria el de Pato, el qual ha hagut d’esperar a tenir 18 anys per poder debutar amb el Milan al Calcio. Però el Milan va pagar 18 milions d’euros per ell. Un altre cas, i molt més afí al de Neymar, és el de Robinho, a més provenen del mateix club, el Santos. El joc de Neymar es compara i es diu que és molt semblant al del crack de la canairinha, Robinho.

Al vídeo, Neymar és el jugador número #21#.