“Sigui on sigui, sempre m’assebento de com va l’Espanyol”

Arriba a l’entrevista atrafegada, per no perdre el costum amb la seva realitat diària, però sense perdre el somriure. Els seus múltiples compromisos de cada dia no li han impedit fer un forat per xerrar amb nosaltres i respondre a les nostres preguntes. I és que els innombrables triomfs que ha aconseguit a la piscina, i que l’han portat a ser la millor nedadora sincronitzada del món, no l’han allunyat ni una mica del seu sentiment perico. Estigui on estigui, s’assabenta al segon de com li va a l’equip del seu cor.

Tots aquests èxits esportius i aquest sentiment blanc-i-blau pur, sumats a la seva enorme simpatia i encant, fan de Gemma Mengual una de les muses dels aficionats de l’Espanyol, que també vibren amb els seus triomfs. És un reconeixement que ella porta amb molt afecte, des del seu lloc de Patrona de la Fundació Privada de l’Espanyol.

Ets una de les seguidores blanc-i-blaves més reconegudes. D’on et ve aquest sentiment perico?…
Em ve de família paterna, i també materna. Els pares de la meva mare també eren de l’Espanyol, i anaven al camp fins més enllà dels 80 anys, imagina’t… A més, el meu tiet va sempre al camp, cada cap de setmana, i tota la família és del Espanyol, en definitiva. És el que hi ha! (riu), els meus germans també,…

Hem vist a seguidors pericos esperant-te a l’aeroport, a les competicions, etc. Aquesta estimació que et professen els aficionats del Espanyol, et suposa una pressió afegida?
Pressió externa, per a res! És molt de ‘carinyo’. A mi m’arriba aquest afecte, tant des del club, com des de la gent de l’Espanyol.

I de com va l’equip, estàs absolutament al dia, no?
Sí, sé que estan passant per un moment en el que no estan guanyant massa. Jo sempre estic viatjant, però de seguida sé el resultat, perquè tinc un servei que m’informa dels gols. De vegades estic fent qualsevol cosa i és com “noooooooo”!! Però així estic al dia.

Com veus el panorama de l’equip?
Home jo crec que és una ratxa. Van començar molt bé, i segur que tornaran a aixecar-se.

La teva vinculació amb el club no passa només per ser una gran aficionada, sinó que també t’has implicat com a Patrona de la Fundació Privada del RCD Espanyol. T’il·lusiona aquest paper?
Doncs sí, molt. Això ho vaig començar a fer ara fa dos anys, i recordo que quan m’ho van dir em va fer molta il·lusió. Jo, encantada.

Com t’hi vas engrescar?
En Javier Sáenz m’ho va oferir, a mi em va semblar bé i li vaig dir que sí.

Després dels èxits a l’Europeu, ara toca preparar-se per als Jocs Olímpics. Com ho porteu?
Estem entrenant molt fort, una mitja de vuit hores diàries, matí i tarda. Ara tenim el pre-olímpic, a on marxem ja la setmana que ve. Allà ens trobarem amb el Japó, i altres països amb els que encara no ens hem trobat aquest any. Ens anirà bé per veure com estem. Ja ho hem vist una mica a Europa, tot i que no estaven les russes. És una competició necessària en la que, en principi, ens classificarem, i llavors ja és la recta final fins als jocs olímpics, amb alguna competició entremig.

Les Olimpíades són el gran objectiu, és clar…
Tothom anirà al 100% als Jocs Olímpics, perquè aquesta és la competició que més il·lusió fa a tothom, i la medalla olímpica és la que més agrada a qualsevol esportista. Tots els equips estaran súper-afinats, i nosaltres també hem d’estar a ‘tope’.

Com a mínim toca podi, no?
Tant de bo! Pel bé de l’equip, i pel bé de la natació sincronitzada, crec que ens mereixem una medalla.

Els teus èxits i els de l’equip han donat a conèixer un esport que difícilment hagués gaudit de popularitat d’una altra manera, no creus?
Sí, sí, a nivells una mica impensables, fins i tot. La veritat és que un esport com el nostre, fa sis anys, la gent no sabia ni el que era, i ara sí que en saben de coses, de l’equip de natació sincronitzada. Saben que hem guanyat medalles, etc… Alguna cosa saben, saben una mica de què va. Evidentment, és un esport tan tècnic i complex, que moltes coses s’escapen a la gent. Però jo crec que ara ha canviat molt el panorama.

Estàs al cim d’un esport on curiosament et va introduir una cosina de Suïssa. No és així?
En realitat, el seu pare és suís, ella és catalana. Ella va començar a fer natació sincronitzada abans que jo, que en aquells moments feia natació i altres esports. La veritat és que jo de petita tampoc sabia el que volia fer… I un dia la vaig anar a veure i, entre que a mi ja m’agradava molt l’aigua i que vaig veure el que feia i tot, doncs em vaig decidir i li vaig dir als meus pares que volia fer el mateix que ella.

I avui ja ets la millor nedadora sincronitzada espanyola de tots els temps, i possiblement la millor del món. Això pesa o dóna confiança?
A mi, pesar-me, no em pesa. Perquè és una cosa que ni m’ho paro a pensar ni crec que sigui real. I confiança… sí. Et fa sentir bé.

Els futbolistes senten l’empenta o les crítiques de les grades durant tot el partit. Com arriben els ànims del públic a una piscina?
En una piscina és diferent, primer perquè estàs molta estona amb el cap sota l’aigua. Notes la calor del públic quan surts d’una figura o d’un salt espectacular. Notes que la gent s’anima, i això et dona forces. Veus que el teu treball està agradant, i et motives per fer-ho millor.

En alguna ocasió, has dit que aquest proper 2009 serà el teu darrer any. Què t’has plantejat fer després?
L’any que ve suposo que serà el meu últim any nedant, i de totes les altres coses que he fet, que m’han sortit gràcies a la sort, als meus resultats, o el que sigui, intentaré aprofitar el que pugui. Decidiré cap a on vaig durant aquest últim any i mig que em queda.

Via | RCD Espanyol.cat

Futbloc, ha pogut contactar amb Moisés Hurtado, migcampista del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L’entrevista es va realitzar mitjançant e-mails, i agraïm a en Moisés i al webmaster de la seva pàgina web que ens hagin pogut concedir aquesta desitjada entrevista, on podem veure un Moisés molt correcte, i que ens apropa també el seu cantó més humà:

-Perquè el 22, Moisés?
Perqué era el que estava lliure en aquells moments. Crec que abans el
portava l’Àlex Fernàndez i per res en especial. Ara ja m’he acostumat
a ell.

L’equip està en una posició privilegiada de la classificació, però en
realitat l’objectiu de l’Espanyol ara mateix, seria anar a UEFA? Ja que la salvació ja es dóna per quasi aconseguida.
Crec que hauria de ser l’objectiu per la trajectòria que portem: Malgrat
aquests últims resultats, estem en una bona posició i hem de lluitar per
aconseguir-ho.

És l’Espanyol la màxima aspiració de Moisés Hurtado al món del futbol, o per contra les teves aspiracions serien poder acabar jugant en un equip d’un o dos esgraons més important, com podria ser el València o fins i tot Barça o Madrid?
Ara mateix només penso en l’Espanyol i per això he renovat però en
aquest món mai es sap i hem de pensar que la nostra vida professional és
curta i cadascú ha de buscar-se lo millor per a ell. Jo estic molt
content aquí que porto ja 14 anys i a curt termini no em plantejo cap
canvi

Et sents còmode en la posició en que t’està col·locant Valverde, amb qui disfrutes més jugant, al costat d’Ángel, Lola o De La Peña?
El que vull és jugar i ajudar a l’equip. Tots tres jugadors són d’estils ben diferents i hem de saber acoplar-nos a com juga l’altre però estic còmode amb tots tres ja que són jugadors de molta qüalitat

Mirant el nivell de la selecció espanyola, es veu Moisés Hurtado jugant amb la selecció espanyola a l’Eurocopa, al costat de Riera, Luis García o Tamudo?
Home, seria un somni però de moment no penso en aquestes fites. Hi ha molt de nivell en aquesta posició, però és evident que cadascú treballa per nous reptes i aquest seria qüasi el màxim.

Qui creus que guanyarà la Lliga?, i la Champions?
Sembla que a la lliga les dinàmiques s`han invertit i encara queda molt. Potser els qui arriven per darrera tinguin aventatge perquè no s’han cremat tant però és complicat d’endevinar. A la Champions, compte amb el Milan que sembla que ha llençat la lliga i posarà totes les forçes en
aquesta competició.

Des de fora es veu el bon rotllo dins del vestuari perico. Hi ha algú que sigui el blanc de totes les bromes?, hi ha també bromes amb “Lola” Smiljanic?
Crec que es fan bromes a tothom i Lola dona molt de joc perqué no sap
molt d’espanyol. És un noi impressionant que ho porta molt bé. Jo també
sóc blanc de moltes bromes. I que continui.

Què n’opines de la resposta de la curva jove i de l’afició en general a Montjuïc?
Doncs crec que al nou estadi tots estarem molt mes còmodes. Però crec que hi ha força ambient sobretot en determinats partits. Hi ha bona comunicació entre afició i jugadors i l’afició s’hauria de donar compte que és vital per a nosaltres quan les coses no van bé i necessitem el seu recolzament.

Quin és el segon equip de Moisés Hurtado?
No tinc segon equip. Podriem dir que l’Eibar sempre el portaré dins per tot el que m’ha donat i com mi han tractat.

Amb quins altres jugadors de primera i segona tens una relació d’amistat i proximitat? I amb quins entrenadors?
Doncs amb molts. Sobretot exjugadors que han jugat aquí. Al futbol fas molts amics i crec que és de lo millor que hi ha en aquest món. I amb els meus entrenadors, gairebé guardo bon record de tots ells excepte d’un o dos.

Teniu ja ganes els jugadors de trepitjar la gespa del nou estadi de Cornellà?
Tenim moltes ganes. Com ja he dit abans donarà un plus que segurament es veurà reflectit als resultats. Tindrem la gent més al damunt i això esperonarà al planter.

En quina etapa vas deixar els estudis, per dedicar-te posteriorment íntregre al món del futbol?
Sobretot quan vaig haver d’anar un any a l’Eibar. Encara estic matriculat en periodisme i em manquen poces assignatures per acabar la carrera. Però després d’aquell any sense estudiar se’m fa més difícil reprendre els estudis.

Per mirar també una mica al passat:

Quin és el millor i el pitjor record de la teva etapa a l’Eibar?
El millor record va ser tots els meus companys. Érem un grup d’amics i això
es reflectia al camp. El pitjor va ser no poder donar a l’afició l’ascens que ens mereixíem.

Com recordes el teu debut amb la samarreta de l’Espanyol a Montjuïc davant el Màlaga al 2002?
Amb un sabor agredolç perqué era l’últim partit i el vam perdre.

Què us va dir Valverde just avans de sortir del túnel de vestuaris cap a la gespa de Hampden Park a la final de la UEFA de l’any passat?, i què us va dir tot just entrar després dels penals?
No me’n recordo bé. Però posiblement ens diria que no tindrien l’oportunitat de viure allò moltes vegades més i que ho aprfitessim. I després crec que ens va donar la enhorabona per la trajectòria.