Un cop acavada l’Eurocopa comença el període de fitxatges pels principals clubs del panorama futbolístic professional. Tothom va posar el crit al cel quan el Reial Madrid va pagar fa un any 30 milions d’euros per l’ex-defensa del Porto, “Pepe”, ja no s’enrecorden dels 71 milions d’euros que va pagar el mateix club per Zinedine Zidane, o dels 26 que va pagar el FCBarcelona per la ’superperla’ de River Plate, Javier Pero Saviola? Continuant amb aquests actes que directament denomino ’sense nom’ podem fer una llista amb un dels il·lustres de la nostra estimada Lliga espanyola, el València CF.

Els xés per exemple van pagar fa 365 dies la milionada de 26 milions d’euros per Manuel Fernandes, o 27 milions per Nicola Zigic, dos jugadors que han tingut una participació més que escassa durant la passada temporada, és més, el ‘personatge’ (si és que així el podríem anomenar) Manuel Fernandes va marxar durant mercat d’hivern cedit a l’Everton a causa de les seves conegudes festes amb l’altre jugador del València CF, Miguel. Si tingués 30 minuts més parlaria dels 25 milions de l’Éver Banega (forever). Quanta pena, Déu meu!

Com diu en Luís Piedrahita, “…se me asosiega el desasosiego y es indignante…”. Després veiem fitxatges com el del “Caño” Ibagaza pel Vila-Reial que costen menys que l’estancia del Reial Madrid en un hotel durant un partit de la Champions League, el que acaba sent uns tristons 1,5 milion d’euros. Sí, sí 1,5 milions d’euros per un jugador de notable alt. Altre cas és el de’n Deco, sí, culé despistat, ha marxat, ha marxat al Chelsea de Luis Filipe Scolari i segur que us el trobeu pels agredolços camins de la nostra també estimada Champions League.

Com que tinc la mitja hora que em faltava abans parlaré de Dani Güiza, i és que com sabeu ha marxat al Fenerbahçe turc amb Luís Aragonés. Es respiren temps de passió turca al nostre estimat país. Güiza ha marxat per 17,5 (asquerosos) milions d’euros. A Turquía s’estan fregant les mans per haver comprat al pitxitxi de la Lliga espanyola a preu de ‘ganga’. Avera si prenem nota i no deixem escapar als grans gladiadors espanyols com el ’samurai’ Güiza. Dic això perquè vaig escoltar que el Barça abans de fixar-se en Adebayor va fixar-se en Trezéguet, en fi, que tiri la pedra el primer que esigui lliure de culpa.

Mentre passa tot això Albert Luque no té equip, sí, l’Albert Luque, el Luque del Depor que va marxar al Newcastle com un crack i que va anar a l’Ajax més tard per la porta del darrera, porta per la qual deixa aquests dies el club d’Amsterdam.

Fixeu-vos que he parlat de l’actual mercat de fitxatxes i no he parlat de Cristiano Ronaldo i tot el fastigós paripé que s’ha montat al seu voltant.

Esperem que tornin els gloriosos temps de Bogarde, Amunike, Petit i cia. Ah i sí, sóc soci de l’Espanyol.

Llista dels fitxatges més cars de tota la història:

Via | Mercafutbol.com

Marcelino García Toral actual tècnic del Ràcing de Santander i ex-tècnic del Recreatiu de Huelva, està a l’òrbita xé per substituir a un Koeman que com perdi a La Catedral contra l’Athletic Club, segurament marxarà encara que sigui per la porta del darrera. El que està clar és que Marcelino s’incorporarà al club xé la pròxima temporada.

Marcelino és un dels entrenadors de moda al futbol espanyol, junt amb Laudrup o Unai Emery. Marcelino és un entrenador de perfil semblant a Quique Sánchez Flores, que va ser destituït a València quan només es portava un quart de Lliga. De totes maneres, Marcelino no farà declaracions ja que està inmers al propòsit de classificar al Ràcing per la Champions, equip amb el qual està fent una molt bona temporada, com fa un any amb el Recreatiu de Huelva.

Durant aquests dies anteriors a l’enfrontament d’Espanya davant d’Itàlia a Elx (Alacant) ha sortit a la llum el tema i l’eterna pregunta sobre si s’ha d’apostar pels jugadors de casa, més o menys que pels nous fitxatxes en un equip. De La Red i la seva convocatòria amb la selecció han desenterrat aquest tema.

Avui dia trobem les dues cares de la moneda ben diferenciades. L’una és el Barça i la seva institució, on al primer equip trobem bastants jugadors de la cantera culé formats bàsicament a “La Masia”. Iniesta, Messi, Bojan, Giovani, Valdés o Puyol en són alguns exemples.

En aquest cantó també situaríem a l’altre equip de la ciutat, el RCD Espanyol. Als pericos també trobem quantitat de jugadors del planter. Exemples en són Dani Jarque, Jonathan, Chica, Torrejón, Angel, Moisés, Coro, Serran o fins i tot Tamudo, tots provenents de categories inferiors.

L’altre cara de la moneda són …els equips de Madrid, sobretot el Reial Madrid, que fa inversions milionàries cada estiu per a intentar aconseguir l’equip ‘invencible’. L’últim cas el trobem aquest estiu, on ha gastat massa, per el que té realment sobre la gespa. A Madrid no s’aposta gens pel planter, l’Atlètic de Madrid n’és un altre exemple, gasta cada estiu massa per al rendiment que n’obté després, tot i que al Calderón encara es veu un fil d’esperança ja que, estan obtant per posar al jove Camacho de migcentre defensiu.

Camacho va jugar el passat mundial sub’20 amb Bojan, Mata (València CF), Granero (Getafe FC) o el ‘Torito’ Aquino (Reial Múrcia) i molts altres que van poc a poc debutant a primera divisió amb els seus respectius equips.

Foto: Rubén De La Red fa dos anys

La realitat de l’Espanyol és clara, gran equip, tot i que a dia d’avui en baixa forma. Grans jugadors per un pressupost que és dels més baixos de primera. Noms propis de l’entitat perica són: Tamudo, Riera, Valdo, Luís García, Jarque, Coro o Moisés Hurtado. Jugadors de gran qualitat, i sobretot amb un esperit de sacrifici enorme per deixar-se la pell al camp per defensar els colors de l’Espanyol.

Quan aquestes paraules ronden l’entorn d’un equip modest, comencen a sorgir els típics fantasmes, equips grans i amb molt més pressupost que volen fitxar als cracks de l’equip petit. Al voltant de l’Espanyol comencen a sonar noms d’equips grans d’Espanya i de l’estranger; Madrid, València, Tottenham, Manchester City, etc… Aquests equips ja comencen a difondre rumors que diuen que volen fitxar a Riera, Jarque i Luís García, que són els més aclamats, ja que per Raúl Tamudo la gent ni pregunta ja, és i serà perico sempre. Cas apart és el de Ferran Coromines, que ja està comprant ensaïmades a l’aeroport de Mallorca…

El jove de 21 anys ja porta 3 anys jugant a l’èlit del futbol espanyol amb el Ràcing, i ja ha deixat detalls de la seva qualitat, com són els dos gols que li va marcar al Reial Madrid l’any passat al Bernabéu, això va fer que el Madrid s’hi fixés, però el Barça ha sigut més ràpid que el club madrileny i ja té a Garay per la pròxima temporada i quatre més. Tot i que el punt anecdòtic és que Garay va fallar un penal la temporada passada durant la visita del Ràcing al Camp Nou.

El mateix jugador i el seu president ja han declarat que la negociació ja està totalment tancada i que a l’estiu Garay serà culé per cinc temporades. El mateix jugador ha declarat que li fa molta il·lusió poder jugar amb Gaby Milito, un dels seus pròxims compatriotes a “Can Barça”.

Vídeo sobre la vida de Garay (anglès):

L’Espanyol ja té al seu ansiat reforç per substituïr a Tamudo durant 2 mesos i que arriba cedit fins al final de temporada, Ewerthon Henrique de Souza. L’ex jugador del Saragossa (encara que encara n’és el propietari), estava cedit a l’Stuttgart alemà, però les poques oportunitats l’han fet acceptar aquest canvi d’aires.

El davanter brasiler no es considera el substitut de Tamudo, del qual s’ha desfet en elogis: “No he vingut a ocupar el buit de Tamudo, ja que ell tornarà aviat. A més, ningú pot ocupar el lloc d’algú que ja ha fet història amb la seva trajectòria en l’Espanyol. Ell és un company d’equip, i jo treballaré dur perquè junts portem a l’Espanyol al més lluny possible”. En aquest sentit, Ewerthon espera que les seves condicions l’ajudin a trobar lloc a l’equip: “Jugaré on em demani Valverde. Per les meves qualitats puc jugar de nou, de segon davanter, o pels extrems”.

Precisament, Paco Herrera ha volgut destacar que Ewerthon “ve a completar el grup de davanters de primer nivell de l’equip. És un jugador que ja hauríem fitxat a l’estiu si haguéssim tingut la possibilitat”.

Via | RCDEspanyol.cat

L’Espanyol ja ha començat a moure fils per substituïr a Raúl Tamudo durant els tres mesos que aquest estarà lesionat. Ewerthon, és segons els medis de comunicació, l’opció més adient i fiable, ja que s’acosta al perfil del que busca Valverde, un jugador experimentat i que sobretot i el més important, que els ajudi. La no favorable situació d’Ewerthon a l’Stuttgart podria afavorir encara més el fitxatxe, ja que només a jugat tres partits com a titular i ha marcat un sol gol.

Roberto Soldado és l’altra aposta del club, l’únic inconvenient, és que no és un jugador expermentat, però ja va mostrar amb suficiència la seva maduresa l’any passat amb Osasuna. Soldado no està disfrutant d’oportunitats al Madrid, i la seva cesió seria una bona opció, ja que també cal dir, que té més gol que Ewerthon, el qual va marcar 18 gols amb el Saragossa als 61 partits que va jugar a la seva estada a Aragó, una xifra molt semblant als 11 que va fer Soldado en només un any a Pamplona.

Sigui quina sigui l’opció escollida finalment, Paco Herrera i el seu equip d’ajudants segur que busquen la millor opció pel club.

La mania de “fitxar per fitxar” és avui dia molt present a molts clubs europeus, sobretot a la nostra lliga, l’ espanyola. En són clars exemples al Madrid: Diogo, Pablo García, Cassano, Saviola, Drenthe, Metzelder. Al València: Manuel Fernandes, Arizmendi, Kluivert, Corradi, Fiore. O al Barça: Ezquerro, Pinto.

En tots els casos són jugadors de nivell notable alt, fitxats amb moltes promeses, que seran titulars, però quan passen cinc jornades toquen de peus a terra i veuen que no jugaran partits importants, com a molt, els de la Copa del Rei o amistosos.

Un alte fet a exaltar darrerament, son els partits que acumulen els set fitxatxes del Reial Madrid sense jugar, 64. Robben, Drenthe, Metzelder, Saviola, Heinze, Pepe i Sneijder són els “flamants” fitxatxes que el Reial Madrid va fer per ampliar la seva plantilla, ampliar-la, això va ser el possiblement no els van dir quan van fitxar, en poques paraules, que escalfarien molta banqueta, o, simplement ni anirien convocats. Dels esmentats, només Drenthe no ha tingut problemes físics, tots els altres s’han lesionat, poc, com Sneijder, o molt, com Pepe o Metzelder, els quals brillen per ser esterlles blanques per les seves abcències.

Altre cas que s’ha de marcar amb lletres ben grosses al Reial Madrid, és la posició del davanter de la cantera Roberto Soldado, el qual la passada campanya va marcar un munt de gols amb Osasuna, però que no està jugant ni un minut a la Lliga, ni a la Copa, ja que, també haurà de jugar Saviola… Llavors la solució hauria sigut cedir-lo a un equip que necessiti d’aquest tipus de jugadors, un equip amb el perfil de l’Almeria i Negredo, però ja sabem de la estupidesa d’alguns, sobretot recordant el cas Eto’o.

En la majoria dels casos són fitxatxes de possibles estrelles que acaben estrellades, per culpa de falses promeses que al final s’acaben materialitzan en el que eren, falses promeses.

Hedwiges Maduro, migcampista de la selecció holandesa, deixa l’ Ajax d’ Amsterdam per anar al València, adavantant-se a les intencions que tenien Inter i Fiorentina de fer-se amb els seus serveis. El jugador tulipà de 22 anys ha costat 2 milions d’euros a l’entitat de Mestalla, ja que acabava contracte amb l’Ajax al mes de juny. I ha signat per un contracte durant quatre anys prorrogables segons els títols aconseguits.

Després de l’arribada d’ Éver Banega, l’ arribada de Maduro suposarà que ell mateix, Marchena, Banega o Baraja vagin a la banqueta. El que està clar és que Koeman ja ha treballat amb Maduro a Holanda, i, sap molt bé perquè l’ha fitxat, i, segurament ocupi la posició del recentment despedit Albelda.

Jose Manuel Pinto, actual porter andalús del Celta, que aquesta temporada juga a 2a divisió, està molt a prop de signar un contracte amb el FCBarcelona.

Així el Barça tindria un porter de moltes garanties per a soplir al lesionat Jorquera, i, ja que també, Oier (porter del B) no va donar gaires garanties al partit de setzens de final de la Copa al Camp Nou davant l’Alcoià.

El problema és que el representant del jugador i el Celta volen un traspàs, amb com a mínim, garanties fins al 2010, i, es clar que el Barça, només vol una cesió fins a final de temporada, ja que, troben que Albert Jorquera té un magnífic perfil per ser suplent de Valdés.