A Can Barça no volen perdre el temps i veient l’esbroncada rebuda fa dos dies al Camp Nou per part del seu propi públic, busquen alternatives per la banqueta del primer equip. Cal aclarir que en l’hipotètic cas que Rijkaard marxés seria a conseqüència d’una debacle al partit de Champions davant del Schalke 04 al Camp Nou, és a dir la tornada dels cuarts de la Champions League de demà, dimecres.

Molta gent pensarà que la directiva es precipita, però és que un club com el Barça no pot permetre’s jugar com ho està fent últimament i encara menys, passar una crisi esportiva com la del final dels anys 90 i principis del nou mil·lenni. Altre argument totalment vàlid és el que defensa que l’entrenador culé Frank Rijkaard ja ha acabat la seva etapa com a entrenador culé, etapa que deixaria dues lligues, una Champions i dues Supercopes d’Espanya.

I perquè no donem una oportunitat a en Pep Guardiola?. És una home de la casa, amb certa experiència ja que entrena al Barça B en l’actualitat i sobretot i un dels aspectes més importants, les ganes de fer-ho bé i poder donar la glòria al club que la hi va donar a ell mateix.

Però Guardiola no és l’únic candidat per substituir a en Rijkaard. Altres noms que es barallen són: Michael Laudrup (actual entrenador del Geta), Jôse Mourinho (sense equip), Rafa Benítez (Liverpool), Pellegrini (Vila-Real) o fins i tot l’incombustible Arsêne Wenger (Arsenal).

Diego Armando Maradona torna a Catalunya. La Selecció Catalana i la Selecció Argentina de Veterans s’enfrontaran el proper 26 d’abril a les 17.00 hores al Palau Olímpic de Badalona en la modalitat de Showbol. Aquest matí s’ha fet la presentació oficial del partit a la Sala Baccara del Gran Casino de Barcelona amb la presència de Pere Gratacós, seleccionador nacional de Catalunya; Josep Maria Fusté i Daniel Solsona, els dos tècnics que dirigiran la selecció catalana de showbol, i l’exjugador del Barça, Espanyol, Vila-real i Ajax, Roger Garcia.

La Selecció Argentina estarà formada, a més de per Maradona, per exjugadors professionals com Alejandro Mancuso, Sergio Goycochea, Matías Almeyda, Sergio Zàrate, “Chiche” Soñora, Coyo Almandoz, José Flores, Fernando Gamboa, Beto Camps, Gabriel Amato, Juan José Borrelli, Carlos McAllister, Sebastián Pascual Rambert i Leonardo Ruiz. L’organització del partit anirà a càrrec de l’empresa First Inmusic & Marketing, que ha arribat a un acord amb la Fundació de la Federació Catalana de Futbol per promoure, a través d’aquest encontre, la campanya “Apadrina un futbolista” que porta desenvolupant des de fa dos anys la Fundació amb notable èxit, tal i com ho demostren els més de 700 nens i nenes apadrinats per tot Catalunya. Diego Armando Maradona participarà durant la seva estància a Barcelona en un acte de la campanya “Apadrina un futbolista” de la Fundació de la FCF. El partit serà retransmès per TV3.

Una mica d’història
El Showbol, inventat el 1969 pel futbolista hongarès Joe Martin, es juga en un camp de 22m x 42m envoltat per una tanca perimètrica d’acrílic resistent. El partit es divideix en dues parts de 25 minuts, amb un descans de 15 minuts. El Showbol, en el que juguen set jugadors per equip, es podria resumir com una versió més dinàmica, ràpida i emocionant del futbol tradicional. Una experiència totalment innovadora per aquells que busquen una aproximació més personal a l’entusiasme del futbol. El joc és molt entretingut i és relativament fàcil fer-hi gols. Això permet que el públic gaudeixi veient la classe d’aquests exfutbolistes de primera categoria. Amb el perímetre que té el camp, la pilota no surt o surt molt poc i el joc pràcticament no s’atura. D’aquesta manera, el Showbol ofereix agilitat en el joc, obligant a tots els seus participants a jugar amb molta intensitat. Els canvis durant el partit són il·limitats. Tant Argentina com Catalunya presentaran una llista de 12 jugadors.

La Selecció Catalana estarà dirigida des de la banqueta per dos il·lustres jugadors com Josep Maria Fusté i Daniel Solsona. La llista de la Selecció Catalana podria incloure noms tan coneguts com Busquets, Miracle, Guardiola, Albert Tomás, Sergi, Roger, Òscar, Lardín, Sánchez Jara, Barbarà, Eloy, Vizcaíno, Villena, Geli i Escaich, entre d’altres.

L’últim partit que ha disputat la selecció d’Argentina de Showbol va ser contra Xile el passat 10 de febrer a la ciutat d’Antofagasta, situada a 1.300 kilòmetres al nord de Santiago de Xile. El resultat final del partit, disputat davant 7.000 espectadors, va ser d’empat (11-11). L’estrella del partit va ser l’exmadridista “Bambam” Zamorano. Maradona no va marcar cap gol. Un dia abans, Argentina va perdre per 11-10 contra Xile al partit disputat a Viña del Mar davant de 5.000 espectadors. Zamorano va fer cinc gols. Argentina venia d’empatar 9-9 contra Brasil un mes abans. En aquesta selecció brasilera van jugar futbolistes tant coneguts pel futbol català com Djalminha, Aldair o Viola. Maradona va marcar un gol. Abans, Argentina havia disputat un doble enfrontament enfront Paraguai (12 i 15 de desembre), amb victòries d’Argentina per 8-6 i 9-7, amb tres gols de Maradona. Argentina també va jugar el passat mes de desembre contra Uruguai, amb derrota de l’albiceleste per 6-5, amb una altre gol del Pelusa.

Via | Federació Catalana de Futbol

Futbloc, ha pogut contactar amb Moisés Hurtado, migcampista del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L’entrevista es va realitzar mitjançant e-mails, i agraïm a en Moisés i al webmaster de la seva pàgina web que ens hagin pogut concedir aquesta desitjada entrevista, on podem veure un Moisés molt correcte, i que ens apropa també el seu cantó més humà:

-Perquè el 22, Moisés?
Perqué era el que estava lliure en aquells moments. Crec que abans el
portava l’Àlex Fernàndez i per res en especial. Ara ja m’he acostumat
a ell.

L’equip està en una posició privilegiada de la classificació, però en
realitat l’objectiu de l’Espanyol ara mateix, seria anar a UEFA? Ja que la salvació ja es dóna per quasi aconseguida.
Crec que hauria de ser l’objectiu per la trajectòria que portem: Malgrat
aquests últims resultats, estem en una bona posició i hem de lluitar per
aconseguir-ho.

És l’Espanyol la màxima aspiració de Moisés Hurtado al món del futbol, o per contra les teves aspiracions serien poder acabar jugant en un equip d’un o dos esgraons més important, com podria ser el València o fins i tot Barça o Madrid?
Ara mateix només penso en l’Espanyol i per això he renovat però en
aquest món mai es sap i hem de pensar que la nostra vida professional és
curta i cadascú ha de buscar-se lo millor per a ell. Jo estic molt
content aquí que porto ja 14 anys i a curt termini no em plantejo cap
canvi

Et sents còmode en la posició en que t’està col·locant Valverde, amb qui disfrutes més jugant, al costat d’Ángel, Lola o De La Peña?
El que vull és jugar i ajudar a l’equip. Tots tres jugadors són d’estils ben diferents i hem de saber acoplar-nos a com juga l’altre però estic còmode amb tots tres ja que són jugadors de molta qüalitat

Mirant el nivell de la selecció espanyola, es veu Moisés Hurtado jugant amb la selecció espanyola a l’Eurocopa, al costat de Riera, Luis García o Tamudo?
Home, seria un somni però de moment no penso en aquestes fites. Hi ha molt de nivell en aquesta posició, però és evident que cadascú treballa per nous reptes i aquest seria qüasi el màxim.

Qui creus que guanyarà la Lliga?, i la Champions?
Sembla que a la lliga les dinàmiques s`han invertit i encara queda molt. Potser els qui arriven per darrera tinguin aventatge perquè no s’han cremat tant però és complicat d’endevinar. A la Champions, compte amb el Milan que sembla que ha llençat la lliga i posarà totes les forçes en
aquesta competició.

Des de fora es veu el bon rotllo dins del vestuari perico. Hi ha algú que sigui el blanc de totes les bromes?, hi ha també bromes amb “Lola” Smiljanic?
Crec que es fan bromes a tothom i Lola dona molt de joc perqué no sap
molt d’espanyol. És un noi impressionant que ho porta molt bé. Jo també
sóc blanc de moltes bromes. I que continui.

Què n’opines de la resposta de la curva jove i de l’afició en general a Montjuïc?
Doncs crec que al nou estadi tots estarem molt mes còmodes. Però crec que hi ha força ambient sobretot en determinats partits. Hi ha bona comunicació entre afició i jugadors i l’afició s’hauria de donar compte que és vital per a nosaltres quan les coses no van bé i necessitem el seu recolzament.

Quin és el segon equip de Moisés Hurtado?
No tinc segon equip. Podriem dir que l’Eibar sempre el portaré dins per tot el que m’ha donat i com mi han tractat.

Amb quins altres jugadors de primera i segona tens una relació d’amistat i proximitat? I amb quins entrenadors?
Doncs amb molts. Sobretot exjugadors que han jugat aquí. Al futbol fas molts amics i crec que és de lo millor que hi ha en aquest món. I amb els meus entrenadors, gairebé guardo bon record de tots ells excepte d’un o dos.

Teniu ja ganes els jugadors de trepitjar la gespa del nou estadi de Cornellà?
Tenim moltes ganes. Com ja he dit abans donarà un plus que segurament es veurà reflectit als resultats. Tindrem la gent més al damunt i això esperonarà al planter.

En quina etapa vas deixar els estudis, per dedicar-te posteriorment íntregre al món del futbol?
Sobretot quan vaig haver d’anar un any a l’Eibar. Encara estic matriculat en periodisme i em manquen poces assignatures per acabar la carrera. Però després d’aquell any sense estudiar se’m fa més difícil reprendre els estudis.

Per mirar també una mica al passat:

Quin és el millor i el pitjor record de la teva etapa a l’Eibar?
El millor record va ser tots els meus companys. Érem un grup d’amics i això
es reflectia al camp. El pitjor va ser no poder donar a l’afició l’ascens que ens mereixíem.

Com recordes el teu debut amb la samarreta de l’Espanyol a Montjuïc davant el Màlaga al 2002?
Amb un sabor agredolç perqué era l’últim partit i el vam perdre.

Què us va dir Valverde just avans de sortir del túnel de vestuaris cap a la gespa de Hampden Park a la final de la UEFA de l’any passat?, i què us va dir tot just entrar després dels penals?
No me’n recordo bé. Però posiblement ens diria que no tindrien l’oportunitat de viure allò moltes vegades més i que ho aprfitessim. I després crec que ens va donar la enhorabona per la trajectòria.

La realitat de l’Espanyol és clara, gran equip, tot i que a dia d’avui en baixa forma. Grans jugadors per un pressupost que és dels més baixos de primera. Noms propis de l’entitat perica són: Tamudo, Riera, Valdo, Luís García, Jarque, Coro o Moisés Hurtado. Jugadors de gran qualitat, i sobretot amb un esperit de sacrifici enorme per deixar-se la pell al camp per defensar els colors de l’Espanyol.

Quan aquestes paraules ronden l’entorn d’un equip modest, comencen a sorgir els típics fantasmes, equips grans i amb molt més pressupost que volen fitxar als cracks de l’equip petit. Al voltant de l’Espanyol comencen a sonar noms d’equips grans d’Espanya i de l’estranger; Madrid, València, Tottenham, Manchester City, etc… Aquests equips ja comencen a difondre rumors que diuen que volen fitxar a Riera, Jarque i Luís García, que són els més aclamats, ja que per Raúl Tamudo la gent ni pregunta ja, és i serà perico sempre. Cas apart és el de Ferran Coromines, que ja està comprant ensaïmades a l’aeroport de Mallorca…

Jordi Roche abandona. El mandatari del futbol català ha anunciat, oficialment aquesta setmana, que ho deixa. Aquesta notícia calla tots els rumors que feia dies rodejaven a la federació. Roche plega, perquè les desavinences amb membres de la seva junta directiva han pesat com una llosa. El gironí no ha pogut més i ha dit prou.

Uns pensaran que no és una bona manera d’afrontar els problemes, mentre que d’altres el felicitaran per la tasca realitzada durant aquests, quasi, tres anys al capdavant del futbol català. Realment, Jordi Roche havia complert amb els pilars bàsics del seu programa, presentat ja en aquell llunyà 2005, ha sanejat aquest esport a Catalunya i li ha donat una injecció econòmica.

L’adéu de Jordi deixa molts dubtes a l’aire, a part dels motius de la marxa, com serà el següent president, quina política aplicarà, tornarà el futbol català als camins del passat, s’apostarà per les seleccions catalanes… L’esport de vint-i-dos jugadors rere una pilota és un caramel molt suculent, a més, tractant-se d’un esport tan mediàtic i que genera tants ingressos.

La feina de Roche i tot el seu equip des de l’octubre del 2005 fins fa pocs mesos ha estat extraordinària. S’ha apostat per la millora de camps, la integració dels nouvinguts, ajuda als clubs, diferents campanyes solidàries i demès iniciatives que han netejat la FCF i ha tornat a enlairar l’entitat.

Sigui com sigui, el mandatari del futbol català no marxarà per la porta gran, sinó per la del darrera. Immerescut. Una taca que desllueix la feina realitzada i deixa un mal sabor de boca, un gust així com… agre.

Vist a: EsportCatalà

Després de cinc setmanes sense poder jugar per culpa d’una lesió que es va produir durant el partit a Mestalla davant el València, Messi torna a una convocatòria del Barça, i ja està en plenes condicions per tornar a fer disfrutar a tots els aficionats culés amb les seves jugades, i així, fer pujar el nivell de joc i resultats del Barça.

L’altre cara de la monenda és Ronaldinho, el cual, no ha entrat a la llista de convocats aquesta setmana, una altra vegada, de Ronaldinho només tenim imatges de com corre, fent cursa contínua, suposadament per recuperar la seva condicició i to físic, però la majoria de gent coincideix en que, el mateix Ronaldinho és el que es borra de les convocatòries, amb falses lesions o petits cops.

Veurem si surt de titular, o, si Rijkaard és prudent i el deixa a la banqueta per a donar-li alguns minuts a la segona part, depenent de com s’esdevingui el resultat del matx davant el Ràcing de Santander al Camp Nou.

Entrant dins l’àmbit del futbol, només es menciona al Barça com equip del país, discriminant, per tant, a tots els altres equips catalans d’èlit com l’Espanyol o el Nàstic. Amés dins el vídeo, les Tres Bessones, que en són les encarregades de presentar-lo, canten l’himne del Barça quan se’n mostra l’estadi, i, també al vídeo uns nois immigrants identifiquen Catalunya amb el Barça i Ronaldinho.

L’Espanyol ha demanat que es retiri, i, ja ho està. La Generalitat ha declarat que variarà el vídeo, incloint-n’hi referències als altres euips catalans importants, no només al Barça.