Touré Yayá, migcampista culé de Costa d’Ivori, estarà prop d’un mes de baixa a causa d’una hèrnia discal, per sort podrà evitar passar pel quiròfan. Rijkaard ja va avisar que no estava per a jugar els 90 minuts, però la lesió de Rafa Márquez i la poca confiança general en Edmilson, van fer que el jugador forcés minuts per a poder ajudar a l’equip.

Durant l’últim partit al Camp Nou davant del Vila-Real vam poder veure un Yayá Touré molt cansat, perdia pilotes que normalment no perd. Però també va contagiar-se de l’ambient d’indiferència que es va respirar al Camp Nou diumenge.

Veurem com resolen Rijkaard i Neeskens aquesta difícil situació, el més normal seria que possesin a Edmilson, però la ja esmentada poca confiança pot jugar-li una mala passada. Altres vies de solució serien posar a Xavi una mica més atrassat, o a Deco i així perdrien un pivot defensiu, però recordem que no existia aquesta figura fa uns anys, sinó que ha sigut creada recentment com a imprescindible, però anteriorment es jugava amb un jugador que tenia caire una mica més defensiu però que no era un “pivot defensiu” com diuen actualement.

La imatge parla per si mateixa, brutal entrada de Taylor a Eduardo da Silva, en una zona del camp, que ni tan sols mereixia una entrada tan agressiva, en fi, sempre hi ha assassins pel món del futbol…

Ronaldo torna a lesionar-se del tendó rotulià esquerre i estarà un altre any sense jugar.

Feia temps que no sentia una notícia així, i la veritat no tenia gens ganes de “tenir el plaer d’escriure-la”. Ronaldo, sí, el Ronaldo del Barça del Madrid del PSV i de l’Inter, ha tornat a lesionar-se. No tenia cap lesió d’aquesta magnitud des d’avans del Mundial de 2002 a Corea i al Japó, quan diem d’aquesta magnitud, parlem que Ronaldo estarà sense jugar de nou a onze mesos.

Les cares de Ronaldo després de produir-se les jugades en les quals es lesiona ho diuen tot, la relació d’aquest jugador amb les lesions ja vé des de fa molt de temps. A l’Inter ja es va destrossar la ròtula, però el tendó rotulià, que s’ha lesionat aquest cop (s’operarà a París) , ja tenia moltes lesions i operacions a sobre. Només mirant el genoll de Ronaldo t’entren unes ganes terribles de no jugar a futbol, el seu genoll és, literalment, un mapa, un mapa ple de cicatrius i marques de lesions.

Després de la seva lesió a l’Inter, Ronaldo, el qual molts donaven ja per acabat, va refer-se espectacularment durant el Mundial del 2002, que Brasil va aconseguir guanyar, va ser el màxim golejador i va ser la seva tarjeta de visita pel Madrid dels galàctics, però les coses a Chamartín no van acabar de rutllar, i tot i ser el màxim golejador del Madrid de l’època, amb més de 100 gols, el van fer fora per la porta del radera, la porta que va dir que Ronaldo, el gran Ronaldo, valia només 6 milions d’euros, però va recalar en un equip molt important, el Milan.

A l’squadra rossonera ha passat amb més pena que glòria, tot i que Ronaldo s’ha trobat a sí mateix, deixant de banda les crítiques que el titllaven de gordo, aconseguint marcar un tant per cent de gols raonable per un jugador de segones parts, tot i que amb l’arribada de Pato, Ancelotti ja va “jugar” a posar-los junts, i va sortir-li bastant bé. Però ara, després del partit davant el Livorno, Ronaldo tornarà a estar un any sencer sense jugar, i veurem si això ja el sentència finalment, futbolísticament parlant, o si, Ronaldo torna a sorpendre’ns i torna a ser el que era, un dels més grans de la història.

La creu de Ronaldo són les lesions, la cara, els seus gols, els seus bons temps, que esperem que tornin.

,Ànims Ronnie