Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

Futbloc

January 18, 2008

West Ham United FC

La intenció d’aquest post és apropar-vos més a la història i al present d’aquest equip de Londres, militant de la Premier League anglesa. Informaré de la seva història, dels reptes actuals, i sobretot, de la seva gran afició desconeguda per molta gent al món del futbol, que fins i tot han inspirat una pel·lícula, HOOLIGANS.

West Ham United Football Club, aquest és el seu nom complet, presidit pel norueg Eggert Magnusson, i entrenat per l’anglès Alan Curbishley. Va ser fundat al 1895 a Londres, per tant parlem d’un dels equips més “joves” de la història del futbol anglès, que, recordem, és molt més anterior que la de l’ espanyol. El seu ’surname’ o nom familiar per designar-lo (que és molt freqüent a Anglaterra) és “The irons” (les planxes) , o “The hammers”.

El seu estadi és Upton Park, va ser inaugurat al 1904, i és aquí on trobem un singular fet, que, estic segur que molts amants del futbol desconeixien per complet. A Anfield, camp del Liverpool, o a Celtic park, estadi del Celtic de Glasgow, abans de la sortida dels jugadors es canta el “You’ll never walk alone”, doncs a Upton Park es canta l’himne anomenat “I’m forever blowing bubbles” (sempre faig bombolles de sabó), l’himne sencer és aquest:

I’m forever blowing bubbles, (Sempre faig bombolles de sabó)
Pretty bubbles in the air, (bombolles maques a l’aire)
They fly so high, (volen molt alt)
Nearly reach the sky, (cuasi arriben al cel)
Then like my dreams, (més tard, com els meus somnis)
They fade and die. (es descoloreixen i moren)
Fortune’s always hiding, (la sort sempré s’amaga)
I’ve looked everywhere, (he mirat a tot arreu)
I’m forever blowing bubbles, (sempre faig bombolles de sabó)
Pretty bubbles in the air. (bombolles maques a l’aire)
UNITED!

Els títols que ha aconseguit aquest equip no són pocs:
(Continua llegint…)

January 13, 2008

Vaga de peus.

El Gimnasia i Esgrima de la Plata (és un sol equip) havia començat molt bé la Lliga a Argentina, d’una forma espectacular, els seus aficionats estaven entusiasmats, ja que, estaven poc acostumats a que el seu equip els donés alegries. Com ja hem dit aquest equip modest liderava la classificació fins que, els àrbitres van interposar-se sobre la seva trajectòria.

Dos partits, feia ja, que s’estaven sentint “robats” pels àrbitres, quan al següent partit van fer història. Jugaven al camp de San Lorenzo i anaven perdent per 3-1, van protestar vàries accions sobre les quals requeia el pes del partit, i, sobre les quals ells se’n veien perjudicats. Van afartar-se de protestar, i, la idea va ser fer una “vaga” de peus, així que van asseure’s tots a la gespa davant la incredulitat dels rivals i, alhora de tot el públic de San Lorenzo. L’àrbitre es va veure obligat a suspendre el partit, però ja anaven perdent 7-1.

December 27, 2007

El gol olímpic

Per tothom és sapigut que la rivalitat entre Argentina i Uruguai és gran, que aquesta rivalitat està cultivada des de fa ja molt de temps, en concret, des de 1924, quan, després del títol olímpic dels “charrúa” (uruguai) conquistat a París, els argentins “convidessin” als “charrúa” per comprovar el seu nivell, i si podien, humil·liar-los.

El partit es va jugar a l’estadi de l’Sportivo Barracas, però va haver de ser ajornat tres dies per causa de les múltiples allaus de persones sobre el terreny de joc, així com també, múltiples lluites a l’interior i l’exterior de l’estadi. El partit es va disputar després de les corresponents 72 hores, Argentina va guanyar per 2-1, amb un gol des del còrner de Onzari, les múltiples protestes dels campions olímpics, va fer que els argentins l’anomenessin “Gol Olímpic”.

Aquest és el motiu pel qual, cada vegada que avui dia, algú marca un gol directe des del còrner, s’anomeni “Gol Olímpic”.
(Continua llegint…)

December 11, 2007

Lliçons d’història: Anglaterra 1966 i el gos que va ridicularitzar a Scotland Yard

El futbol per fí tornava als seus orígens, Brasil era la clara dominadora mundial, amb els seus dos títols consecutius, i sobretot també, pel futbol que practicaven aquells onze mags del ‘futebol’ vestits de groc.

Aquest Mundial va començar a estar marcat per les paraules del seleccionador anglés, Alf Ramsey, al mateix temps que era enternador de l’Ipswich Town. Abans del Mundial va dir “Anglaterra serà campiona el món”, així va ser i, com era d’esperar, la premsa anglesa va fer resò de les paraules del seleccionador ‘pro’ fins que se’n van cansar.

Altre fet per enrecordar-nos d’aquest Mundial, és per les estrambòtiques celebracions dels jugadors, gran importància a aquestes accions va donar-li el diari alemà Die Welt el qual va fer una sèrie de classificacions per les esmentades celebracions. Sens dubte, el jugador que més va aprofitar aquest aparador va ser el mexicà Enrique Jorge, va marcar davant de França, va saltar al mateix temps que els seus braços mirant cap a dalt, fent un gest als Déus, després va donar un seguit de cops de puny a la gespa per comunicar als miners anglesos que havía marcat.
(Continua llegint…)

December 10, 2007

Lliçons d’història: Suècia 1958; Brasil desperta

La Lliga de Campions quasi com la coneixem avui dia ja nombrava al Reial Madrid de Di Stéfano, Gento, Puskas com a flamant campió i desplegant un no més vistós joc.
Però la història restavaper veure a la gran selecció brasilera i el resorgiment de les seves estrelles com Pelé, Ganincha, Vavá, Nilton Santos, etc…

Els brasilers estàven capficats en guanyar-lo de qualsevol manera, i el primer pas va ser operar-se de les amígdales, per així, obtenir un millor rediment al terreny de joc.
l seleccionador brasiler va fer una preselecció de 200 futbolistes, dels quals, al final, només en van quedar 22; Bellini, Castilho, Djalma Santos, Dino Sani, Vavá, Dida, Pelé, Gilmar, Zito, Pepe, Mazzola, Joel, Mauro, Garrincha, Zagalo, Moacir, Nilton Santos, De Sordi, Orlando, Didí, oreco i Zozimo.

Brasil er amolt criticada, però ja se sap de la magia o ‘ginga carioca’. Suècia va enmaravellar-se amb la “selecçâo”, sobre tot les noies d’ Estocolm i extraradis. El seleccionador de Brasil va reconèixer que molts dels seus futbolistes van desfugar-se a discoteques i demés llocs amb les “despampanants” rosses sueques.

Altre gran èxit atribuïble a Suècia, és la inserció als events esportius de les ‘cheerleaders’, de tots és sapigut el mite de les sueques, és a dir que és fàcil saber el seu perquè.
(Continua llegint…)

October 28, 2007

Athletic Club de Bilbao, orgull euskera

L’equip de Bilbao és un dels més carismàtics avui en dia a la Lliga espanyola. El fet de tenir només jugadors d’ Euskal Herria (Euskadi i comunitats afiliades com Navarra o La Rioja) el fa ser l’únic equip de la lliga que no té cap estranger.

Repassem el palmarés dels “lleons”:

• 8 Lligues espanyoles (LFP)
• 23 Copes del Rei
• 1 Supercopa d’Espanya

(Continua llegint…)

October 16, 2007

L’any que el Nàstic va tornar a viure

Tarragona, juny de 2006, el Nàstic empata amb el Xerez al Nou Estadi i matemàticament torna a primera divisió, 56 anys després, visitaria els millors camps i lluitaria amb els millors.

Bones intencions, il.lusió, però tocant de peus a terra, El Nàstic ho tindria molt cru, i així va ser.

El primer partit va ser a Montjuïc, davant de l’Espanyol i la seva nombrosa afició, pero no va estar sol ja que més de 5000 persones de Tarragona van desplaçar-se per veure el partit del Nàstic a primera. 0-1 amb gol de Campano, millor començament, impossible.

Però van haver de passar 13 jornades per que el Nàstic tornés a guanyar, va ser al Nou Estadi amb gols de David Garcia i R.Castro davant del gol de Riga del Llevant.
Després, va necessitar sis jornades més per que tornés a haver-hi una nova victoria 4-0 davant l’Espanyol.

(Continua llegint…)

October 13, 2007

Una mica d’història del Camp Nou

Evidentment, parlar del Camp Nou és parlar de la insignia de les instal·lacions de Can Barça, ja que es tracta per dimensions i estructura una dels millors estadis del món.

La seva construcció l’enquadrem dins d’un marc històric clar, l’equip de les Cinc Copes, quan ja als anys 40 el camp de les Corts va fer-se petit. Fou alesmores quan la directiva encapçalada per Agustí Montal i Galobart, va iniciar el procés que portaria a l’adquisició dels nous terrenys (1era compra al novembre de 1950) i posteriorment a la construcció del nou estadi.

La primera pedra s’hi va col·locar amb una multitudinària asistencia organitzada per una organització de festes comandada per Nicolau Casaus, amb revetlles a Montjuïc, pujades a Montserrat, exposicions del club, etc…El plat fort però, va ser la pròpia inauguració de l’estadi el 24 de desembre de 1957, diada de la Mercè i festa major de la ciutat, on hi van se rpresents, a més de les autoritats locals, diverses representacions de l’esport a nivell estatal.

La jornada inaugural es va desenvolupar en dues parts. Al matí, missa solemne, benedicció i actuació dels orfeons Català i Santsenc. A la tarda desfilada de la banda de música, enlairament de coloms de la pau i desfilada dels cors de Clavé, esbarts dansaires, colles sardanistes i els equips catalans de futbol seguits de les penyes barcelonistes, les seccions i el primer equip de futbol.
Dos anys més tard, l’estadi va rebre una nova dotació, la il·luminació, que es va inaugurar el 23 de setembre de 1959.
La capacitat de l’estadi és una dada de difícil resolució, sobretot en l’època en que els espectadors veien els partits d’empeus, la capacitat real, llavors, s’acostava als 100.000 seients. L’estadi en la seva zona circumcidant ocupa una extensió de 50.000 m2.
(Continua llegint…)

October 12, 2007

El “Tamudazo”

El Barça tenia la lliga ja guanyada, els proper partit era una simple carambola, guanyar a l’Espanyol al Camp Nou i que el Saragossa guanyés al Reial Madrid a la Romareda, però una persona va posar-se davant d’aquest camí, Raul Tamudo, davanter del RCD Espanyol.

El Saragossa s’estava mostrant intratable a casa seva, ja que guanyava amb estil i suficiència la majoria dels seus partits, però aquells dos partits van ser ‘els partits’.

A Can barça sonava la primera alarma, gran jugada d’ Iván de la Peña i gol de Tamudo, 0-1, després Messi empatava amb un més que dudós gol amb la mà, i posteriorment, marcava el 2-1, tot semblava resolt cuan Tamudo va marcar al 89’ el 2-2, en aquell mateix minut Van Nistelrooy marcava el 2-2 a la Romareda on el Madrid sempre havia anat a contracorrent, però aquests dos empats van fer que la lliga anes al Bernabéu en l’últim partit contra el Mallorca, i , el Barça no va tenir pietat d’un equip de segona desde feia ja varies jornades, el Nàstic de Tarragona i va enfonsar-lo amb un 1-5 tan inútil com innecessari.

Seria un error atribuir-li tota la culpa de la desfeta blaugrana a Tamudo (que va contribuir), ja que el Barça ho va tenir a les mans durant molt de temps i no va saber acabar la feina.

Recordar aquests fets no porten bons records als culés, però és part de la seva història, i n’hi ha moltes de situacions així, com la del penalti fallat de Djukic amb el Depor que en aquell cas va fer al Barça campió.

Vídeo dels 45′’ que van decidir la Lliga

July 28, 2007

Espanyol - Reial Societat (últim partit lliga 2006)

L’estadi Olímpic de Montjuïc acollia l’últim partit de la lliga 2005-2006, l’Espanyol havia de guanyar, si l’Alavés guanyava i l’Espanyol no, enviava els pericos a segona. El partit va ser un conjunt de despropòsits total amb pals per part de l’Espanyol i culminat amb un gol de l’Alavés que feia que l’espanyol baixés, però llavors va aparèixer Coro per marcar el gol que feia que l’espanyol es quedés a primera i que l’Alabés baixara a segona A.
Després del partit els aficionats que van omplir totes les grades de Montjuïc van cantar amb els jugadors les alineacions mentre aquests feien la volta olímpica a l’estadi.
Dura experiència per a un equip que aquell mateix any amb M.A. Lotina al capdavant, van guanyar la Copa del Rei.

Gols: ‘90+3 Coro (ESPANYOL)

Futbloc, segueix les novetats i notícies de tota l'actualitat del panorama futbolístic.

Si necessites posar-te en contacte amb Futbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.