-General, Itàlia ha de guanyar aquest Mundial que es juga a casa nostra.
-Farem tot el possible, Duce.
-Crec que vostè no m’ha entès bé, general. He dit que Itàlia ha de guanyar aquest Mundial. Prengui-s’ho com una ordre.

Aquest diàleg entre Mussolini i el president del Comitè Olímpic Italià, el general Vaccaro, al Palau Venècia de Roma, va ser la primera amenaça del general sobre els jugadors que per aquells temps formaven part de l’Squadra Azzura.

Entre es jugadors italians es trobaven Luisito Monti i el Mumo Orsi, argentins nacionalitzats. Els jugadors italians dirigits per Vittorio Pozzo ja sabien de l’interès a vida o mort del Duce per guanyar aquell Mundial.
Sens dubte el més afectat era Monti, el qual va lluitar totes les pilotes del campionat, fins arribar a la final. La nit abans, Mussolini els va fer una visita a l’hotel on estaven concentrats, i va ser breu i esquerit : “Senyors si els txecs són correctes, els italians seran correctes, però si ens volen guanyar a prepotents, els italians han de tombar l’adversari txec amb una bona patada. Bona sort per demà i no s’oblidin de la meva promesa.”. Aquestes paraules de Mussolini van venir acompanyades per un gest del general, posant-se la mà al coll i simulant tallar-lo.

No hi havia cap dubte, Pue va marcar primer pels txecs i els italians ja es veien resant per no morir, però Orsi va empatar per parar els ritmes cardíacs dels jugadors italians, el mateix declarava uns anys després que : “Tota Itàlia li va caure a sobre després de marcar aquell gol.” Monti era el més nerviós i, Orsi també va declarar que li deia : “Quiet Luís, para de donar-me patades, que no soc cap rival.”. “Es que ens vas salvar l vida”, cridava boig Monti, el qual va dir la següent frase: “A Uruguai 1930 em volien matar si guanyava, i, a Itàlia 1934 em volen matar si no guanyo.”

(Nota: A Uruguai 1930 Monti jugava amb Argentina, i, tots sabem de la gran rivalitat amb l’Uruguai, i més, amb Uruguai jugant com a local.)

Per tothom és sapigut que la rivalitat entre Argentina i Uruguai és gran, que aquesta rivalitat està cultivada des de fa ja molt de temps, en concret, des de 1924, quan, després del títol olímpic dels “charrúa” (uruguai) conquistat a París, els argentins “convidessin” als “charrúa” per comprovar el seu nivell, i si podien, humil·liar-los.

El partit es va jugar a l’estadi de l’Sportivo Barracas, però va haver de ser ajornat tres dies per causa de les múltiples allaus de persones sobre el terreny de joc, així com també, múltiples lluites a l’interior i l’exterior de l’estadi. El partit es va disputar després de les corresponents 72 hores, Argentina va guanyar per 2-1, amb un gol des del còrner de Onzari, les múltiples protestes dels campions olímpics, va fer que els argentins l’anomenessin “Gol Olímpic”.

Aquest és el motiu pel qual, cada vegada que avui dia, algú marca un gol directe des del còrner, s’anomeni “Gol Olímpic”.

Gol olímpic de Roberto Baggio:

Gol olímpic de Suker:

El futbol per fí tornava als seus orígens, Brasil era la clara dominadora mundial, amb els seus dos títols consecutius, i sobretot també, pel futbol que practicaven aquells onze mags del ‘futebol’ vestits de groc.

Aquest Mundial va començar a estar marcat per les paraules del seleccionador anglés, Alf Ramsey, al mateix temps que era enternador de l’Ipswich Town. Abans del Mundial va dir “Anglaterra serà campiona el món”, així va ser i, com era d’esperar, la premsa anglesa va fer resò de les paraules del seleccionador ‘pro’ fins que se’n van cansar.

Altre fet per enrecordar-nos d’aquest Mundial, és per les estrambòtiques celebracions dels jugadors, gran importància a aquestes accions va donar-li el diari alemà Die Welt el qual va fer una sèrie de classificacions per les esmentades celebracions. Sens dubte, el jugador que més va aprofitar aquest aparador va ser el mexicà Enrique Jorge, va marcar davant de França, va saltar al mateix temps que els seus braços mirant cap a dalt, fent un gest als Déus, després va donar un seguit de cops de puny a la gespa per comunicar als miners anglesos que havía marcat.

Els russos no van quedar-se curts, l’esperit del saltador d’alçada rus, Valery Brummel, va portar als jugadors a marcar nous rècords dins les seves variades celebracions.
Els italians també celebraven, donant petons al marcador del gol, tot fent una rodona on ell era el centre.

Però el fet més important d’aquest Mundial, apart del títol anglès, va ser el fet que un gos ridiculitzés a Scotland Yard. Uns dies abans de que el torneig comencés, el trofeu, per aquells temps la copa Jules Rimet, era lluït al Centre Hall de Westminster, on estava exposat al costat d’una exposició de segells. Durant aquests dies el trofeu va ser robat, la policía anglesa, Scotland Yard, va trobar al lladre, però no van poder fer confesar al lladre el lloc on va amagar el trofeu. Pickles era el nom del gos que va trobar el trofeu sota uns jardins de les afores de Londres, ridiculitzant a tot el cos de la policia. El gos va ser recompensat amb aliment de per vida per una distribuïdora d’aliments canins.

Tres anys després del Mundial es van posar a subasta porcions de gespa del mític Wembley, els compradors van gastar milions per porcions que havíen estat trepitjades per jugadors anglesos com, Bobby Charlton, Jimmy Graves o Bobby Moore.

Vídeo del Mundial d’Anglaterra (ENG v ARG) per “Fiebre Maldini”

La Lliga de Campions quasi com la coneixem avui dia ja nombrava al Reial Madrid de Di Stéfano, Gento, Puskas com a flamant campió i desplegant un no més vistós joc.
Però la història restavaper veure a la gran selecció brasilera i el resorgiment de les seves estrelles com Pelé, Ganincha, Vavá, Nilton Santos, etc…

Els brasilers estàven capficats en guanyar-lo de qualsevol manera, i el primer pas va ser operar-se de les amígdales, per així, obtenir un millor rediment al terreny de joc.
l seleccionador brasiler va fer una preselecció de 200 futbolistes, dels quals, al final, només en van quedar 22; Bellini, Castilho, Djalma Santos, Dino Sani, Vavá, Dida, Pelé, Gilmar, Zito, Pepe, Mazzola, Joel, Mauro, Garrincha, Zagalo, Moacir, Nilton Santos, De Sordi, Orlando, Didí, oreco i Zozimo.

Brasil er amolt criticada, però ja se sap de la magia o ‘ginga carioca’. Suècia va enmaravellar-se amb la “selecçâo”, sobre tot les noies d’ Estocolm i extraradis. El seleccionador de Brasil va reconèixer que molts dels seus futbolistes van desfugar-se a discoteques i demés llocs amb les “despampanants” rosses sueques.

Altre gran èxit atribuïble a Suècia, és la inserció als events esportius de les ‘cheerleaders’, de tots és sapigut el mite de les sueques, és a dir que és fàcil saber el seu perquè.

Brasil va arribar a la final, desfent-se de la potent Rússia de ashin, Anglaterra, Gal·les, entre d’altes…

Vuit anys després del Maracanazo , on Brasil va perdre el Mundial a l’estadi de Maracanà (Brasil) davant l’Uruguay. Brasil es trobava davant de Suècia, els anfitrions, gols de Pelé (x2), Vavá (x2) i Zagalo, els Suecs van resistir i Liedholm marcà els seus gols, però era el Mundial de Brasil i la imatge final era la de Pelé plorant d’alegria estés sobre la gespa de l’estadi.

Vídeo de Brasil al Mundial de Suècia 1958:

El mundial de l’any 2002 es va celebrar conjúntament a Corea i al Japó, grans obres arquitectòniques als estadis mostraven el gran interès creat pel futbol en uns països on encara no estava totalment desenvolupat. Va significar la consolidació del futbol-negoci i de la publicitat als camps, així com a les televisions i tot tipus d’annexos al futbol.

Al ser un país on el futbol no estava encara al potencial europeu i considerant també la llunyania amb Europa i Amèrica, els alts càrrecs van decidir regalar samarretes a les entrades dels estadis als assistents per fer omplir de color les grades dels dos equips que s’enfrontaven. Altres trets característics d’aquest torneig van ser els equips revelació, com Turquía o el Senegal. Turquía va acabar en 3era posició, el Senegal va arribar fins als cuarts de final,

El Senegal va tenir una anècdota curiosa, s’enfrontava a França, campiona al 98, al primer partit i va guanyar 1-0 i els càrrers de la majestuosa París es van omplir de senegalesos que celebraven eufòrics la victòria del seu equip, davant de tot França.

Però, sens dubte el fet més extrany i sense cap precedent en la història dels mundials, va ser el que li va passar al davanter surcoreà Ahn, ell, abans del mundial era davanter del Perugia italià, i el seu president el va acomiadar pel simple fet de marcar el gol amb Corea que va eliminar a Italia als 1/8 de final.

El tallat de cabell de Ronaldo va ser la cúspide del mundial i el fet que Brasil guanyés i que ell fós el màxim golejador va fer que milers de nens al Brasil imitéssin aquell tallat característic.

En definitiva, va ser un mundial que va aportar grans cambis, també pel fet de ser el primer que es jugava fora de Europa o de Amèrica, però amb la mateixa emoció i competivitat que tots i cadascun dels anteriors.

La gran final Alemanya v Brasil (0:2)

Video i celebració del gol del Senegal a França.