Ronaldinho marxarà al Milan, més clar l’aigua. Les seves últimes imatges ens mostren un Ronaldinho molt apagat, sense ganes de res, capturades des d’un mòbil mentre baixava la finestra del seu Hammer negre. La seva cara pot, ha de fer-nos pensar dues vegades sobre si Ronnie es mereix marxar així o no.
Sincerament trobo injustíssim que el 10 del Barça marxi per la porta del darrera, pràcticament estan fent-lo fora a patades. Culés, penseu en els moments que Ronaldinho us ha tret un “oooh!” de la boca, probablement seran molts, moltíssims, amb regats impossibles, gols increïbles, passades impressionants…
La pregunta és: “Per què no despedir a en Ronnie com es mereix?” amb un partit al Camp Nou una gran ovació de l’estadi per l’home que va fer somiar ben desperts a milions de culés durant els últims 5 anys.

Les fotos amb els nous fitxatxes no tardaran a arribar als equips.
Rumors, rumors… les especulacions comencen a sonar al voltant de les nostres orelles, que si Guardiola suplirà a Rijkaard, que si Villa marxarà del València, que si Drogba farà les maletes per anar a Madrid, que si Poulsen anirà al Barça, que si….
La majoria de rumors denominats estiuencs, es creen per crear controversia i omplir pàgines i pàgines de diaris i segons a les televisions. Tot i aquest tòpic (que és ben real) tenim uns quants rumors que “salten a la vista” i que està claríssim que si no succeeixen, poc els faltarà. Casos com el de Guardiola o Villa es materialitzen amb aquestes reflexions.
Rijkaard ha acabat amb la paciència dels culés, paciència que té, o que a priori sembla tenir, en Pep Guardiola. Mític i recordat jugador culé que va deixar el futbol per la porta del darrera arrossegant-se per la gespa dels estadis de Qatar. La junta d’accionistes del Barça sembla haver-lo escollit sobre les altres opcions, que eren Mourinho i Laudrup. Aparentment Guardiola sembla un bon entrenador pel Barça, coneix l’ambient a Can Barça, jove, amb ganes, però a la vegada inexperimentat, ja que entrenar al Barça B no es comparable amb la pressió d’una banqueta de primera divisió.
(Continua llegint…)
Marcelino García Toral actual tècnic del Ràcing de Santander i ex-tècnic del Recreatiu de Huelva, està a l’òrbita xé per substituir a un Koeman que com perdi a La Catedral contra l’Athletic Club, segurament marxarà encara que sigui per la porta del darrera. El que està clar és que Marcelino s’incorporarà al club xé la pròxima temporada.
Marcelino és un dels entrenadors de moda al futbol espanyol, junt amb Laudrup o Unai Emery. Marcelino és un entrenador de perfil semblant a Quique Sánchez Flores, que va ser destituït a València quan només es portava un quart de Lliga. De totes maneres, Marcelino no farà declaracions ja que està inmers al propòsit de classificar al Ràcing per la Champions, equip amb el qual està fent una molt bona temporada, com fa un any amb el Recreatiu de Huelva.
A Can Barça no volen perdre el temps i veient l’esbroncada rebuda fa dos dies al Camp Nou per part del seu propi públic, busquen alternatives per la banqueta del primer equip. Cal aclarir que en l’hipotètic cas que Rijkaard marxés seria a conseqüència d’una debacle al partit de Champions davant del Schalke 04 al Camp Nou, és a dir la tornada dels cuarts de la Champions League de demà, dimecres.
Molta gent pensarà que la directiva es precipita, però és que un club com el Barça no pot permetre’s jugar com ho està fent últimament i encara menys, passar una crisi esportiva com la del final dels anys 90 i principis del nou mil·lenni. Altre argument totalment vàlid és el que defensa que l’entrenador culé Frank Rijkaard ja ha acabat la seva etapa com a entrenador culé, etapa que deixaria dues lligues, una Champions i dues Supercopes d’Espanya.
I perquè no donem una oportunitat a en Pep Guardiola?. És una home de la casa, amb certa experiència ja que entrena al Barça B en l’actualitat i sobretot i un dels aspectes més importants, les ganes de fer-ho bé i poder donar la glòria al club que la hi va donar a ell mateix.
(Continua llegint…)

La realitat de l’Espanyol és clara, gran equip, tot i que a dia d’avui en baixa forma. Grans jugadors per un pressupost que és dels més baixos de primera. Noms propis de l’entitat perica són: Tamudo, Riera, Valdo, Luís García, Jarque, Coro o Moisés Hurtado. Jugadors de gran qualitat, i sobretot amb un esperit de sacrifici enorme per deixar-se la pell al camp per defensar els colors de l’Espanyol.
Quan aquestes paraules ronden l’entorn d’un equip modest, comencen a sorgir els típics fantasmes, equips grans i amb molt més pressupost que volen fitxar als cracks de l’equip petit. Al voltant de l’Espanyol comencen a sonar noms d’equips grans d’Espanya i de l’estranger; Madrid, València, Tottenham, Manchester City, etc… Aquests equips ja comencen a difondre rumors que diuen que volen fitxar a Riera, Jarque i Luís García, que són els més aclamats, ja que per Raúl Tamudo la gent ni pregunta ja, és i serà perico sempre. Cas apart és el de Ferran Coromines, que ja està comprant ensaïmades a l’aeroport de Mallorca…

Jordi Roche abandona. El mandatari del futbol català ha anunciat, oficialment aquesta setmana, que ho deixa. Aquesta notícia calla tots els rumors que feia dies rodejaven a la federació. Roche plega, perquè les desavinences amb membres de la seva junta directiva han pesat com una llosa. El gironí no ha pogut més i ha dit prou.
Uns pensaran que no és una bona manera d’afrontar els problemes, mentre que d’altres el felicitaran per la tasca realitzada durant aquests, quasi, tres anys al capdavant del futbol català. Realment, Jordi Roche havia complert amb els pilars bàsics del seu programa, presentat ja en aquell llunyà 2005, ha sanejat aquest esport a Catalunya i li ha donat una injecció econòmica.
(Continua llegint…)

El Santos, equip brasiler, ha blindat un jugador de la seva cantera, que té 16 anys, els va acomplir fa una setmana, ja que el Barça tenia clares intencions d’emportar-se’l cap a la Masia, emulant la gran transacció que va fer amb Leo Messi.
Fins aquí seria una una notícia normal, ja que, està passant molt sovint, últimament, grans equips europeus de renom volen seduir joves estrelles sudamericanes, per així obtenir un crack amb garanties de poder arribar al primer equip, i el més important, sense quasi cap despesa monetària. El noi ja té una clàusula de rescisió de 50 milions d’euros, sí com esteu llegint, la mateixa clàusula de rescisió de Kaká, o Villa.
Fins a quin punt arribarem? El fet de pagar 50 milions d’euros per un jugador ja és desorbitadíssim, però a més si el jugador té 16 anys, el surrealisme ja arriba fins a límits mai insospitats. Què és el pròxim?.
Podríem pensar que els dirigents del Santos estan bojos, però posant-nos en la seva posició durant un moment, és l’única via per poder retenir els seus nous valors un mínim d’anys al club. Però les suculentes ofertes d’equips grans sobre jugadors brasilers o argentins són massa atractives i difícilment es puguin frenar, ja que, per exemple, al Brasil, l’exportació de jugadors de futbol a l’estranger és la tercera via estatal, per mitjà de la qual es reben més diners.
(Continua llegint…)

David Villa, el guaje, ha tornat.
Això és almenys el que ens diu l’ambient després de la jornada vint-i-tres, Villa, amb els seus dos gols, ha tornat, esperem que per quedar-se, per intentar classificar al València per la pròxima Champions League i, per estar al 100% per ajudar a la selecció espanyola en la pròxima Eurocopa de Suïssa i Àustria.
Alguns diuen que mai havia marxat, això seria seriament discutible, ja que, Villa, avans de marcar al José Zorilla davant del Valladolid, portava des del mes de Novembre sense marcar amb la samarreta del València, i no ha hagut de passar cap lesió important. El que està clar que li passava al guaje és que estava “contaminat” del mal ambient al vestuari, pel mal ambient creat al voltant de la seva persona i al voltant de l’especulació sobre si marxaria a l’estiu al Chelsea. Per sort aquests fantasmes semblen haver marxat, sembla que el València comença a trobar-se a si mateix, a trobar la fòrmula de joc que vol Koeman. Potser estan a temps de classificar-se per Europa i, fins i tot i perquè no, anar a la Champions l’any que vé com a quarts o tercers.
Totes aquestes especulacions són el que són, especulacions, i perquè el València hagi guanyat dos partits seguits no tornen a ser el que éren, la recuperació ha de ser progressiva, el bon joc i els bon resultats han d’anar sortint, i així podran anar-se desenvolupant i obtenint bons resultats que fagin sortir del pou als xés.

La selecció està passant per moments on podríem dir que es pot mastegar la tensió. La lluita entre Luís Aragonés i Villar, el president de la Federació Espanyola de Futbol, ha arribat fins a límits inospitats, sobre tot si tenim en compte que ha sigut no-verbal, han sigut tot invents de la premsa, sobretot des de Madrid, on s’ha aprofitat aquest tema per omplir la setmana passada i part d’aquesta, possiblement per la falta de notícies mínimament importants, un altre detall de la gran categoria i distingidesa dels periodistes a Espanya. Ja que si Raúl no va a la selecció es perquè el seleccionador no ho creu oportú, i no es pot fer que el convoqui mitjançant la pressió popular que volen i estan excercint els medis, ja que, l’únic que es pot aconseguir és el que s’està aconseguint, controversia i malestar general, que per a l’únic que serveix és per autodestruir-nos com a unitat futbolística, és a dir, com ha selecció nacional, la nostra, la de tots.
Entrant al terreny pur i dur, Villar ha parlat avui, per fi, per tallar i desmentir quasevol polèmica entorn a si es buscava un substitut per Luís. Villar ha declarat que: “Luís Aragonés m’encanta i no el canviarem, espero que es quedi com més temps millor”. Així quedem doncs, Luís anirà a l’Eurocopa, s’ho mereix, ens ha classificat i no és mal entrenador. Així també es desmenteixen altres rumors que deien que Espanya podria tenir fins a dos seleccionadors alhora, fet inèdit.
(Continua llegint…)
El FCBarcelona s’ha fet amb els serveis d’Ezequiel Garay, defensa central argentí del Ràcing de Santander.
El jove de 21 anys ja porta 3 anys jugant a l’èlit del futbol espanyol amb el Ràcing, i ja ha deixat detalls de la seva qualitat, com són els dos gols que li va marcar al Reial Madrid l’any passat al Bernabéu, això va fer que el Madrid s’hi fixés, però el Barça ha sigut més ràpid que el club madrileny i ja té a Garay per la pròxima temporada i quatre més. Tot i que el punt anecdòtic és que Garay va fallar un penal la temporada passada durant la visita del Ràcing al Camp Nou.
El mateix jugador i el seu president ja han declarat que la negociació ja està totalment tancada i que a l’estiu Garay serà culé per cinc temporades. El mateix jugador ha declarat que li fa molta il·lusió poder jugar amb Gaby Milito, un dels seus pròxims compatriotes a “Can Barça”.

Vídeo sobre la vida de Garay (anglès): (Continua llegint…)
Next Page »