Sí, l’Albert Luque és viu, gràcies a Déu. Va ser una de les estrelles del “SuperDepor” que va començar el nou mil·leni fortíssim, guanyant una Lliga, una Copa i arribant a unes semis de la Champions League. Després d’aquesta època daurada el Depor va veure com els seus jugadors més importants marxaven a altres entitats, Albert Luque és un dels casos. Va marxar al Newcastle United amb l’etiqueta de ‘crack’, però els seus dos anys a Anglaterra van ser un veritable infern. Després va marxar a l’Ajax d’Amsterdam, equip on resideix actualment i tot i que no és el mateix que al Depor, encara hi pot jugar estonetes. Aquesta entrevista m’ha alegrat, ja que feia molt de temps que no sabíem res d’aquest català:

¿Cómo afronta su segunda temporada en el Ajax?

Con una ilusión tremenda porque estoy con muchas ganas y seguro de que va a ir todo bien. En mi primer año arranqué bien, pero a los cuatro meses Ten Cate se fue al Chelsea y con el entrenador que vino las cosas no funcionaron y, al final, nos quedamos fuera de la Champions en el último partido. Fue un golpe duro, pero hemos recobrado el optimismo con la llegada de Van Basten que, personalmente, habló conmigo y me dijo que confiaba mucho en mí, que iba a ser un jugador importante en este Ajax.
Si lo dice Marco Van Basten debe imponer

La verdad es que sí, que tener a Van Basten de entrenador es una pasada para gente como yo que lo hemos tenido como ídolo. Era el delantero perfecto, el más completo y verlo entrar a tu vestuario te impone y te motiva más.

¿Cuál es el objetivo de su equipo para esta campaña?

El Ajax es el club más importante de Holanda y un grande de Europa así que el objetivo aquí es ganar siempre, desde luego aspiramos a recuperar la liga, sin olvidar la Copa de la UEFA. Van Basten así nos lo dijo el primer día, que tenemos que ganar la liga.

¿Qué tiene el Ajax que acoge a tantos españoles?

Primero vino Juanfran, el año pasado estábamos Gabri, Urzaiz y yo y esta temporada se ha marchado Isma y llega Oleguer así que en el vestuario se seguirá hablando español porque hay varios sudamericanos y eso ayuda mucho a los que llegan de fuera. Sé lo mal que se pasa siendo el único que no habla el idioma, me pasó en Newcastle y lo pasé mal.

Hablando de Newcastle, hace poco le nombraron el segundo peor fichaje de la Premier, un poco duro ¿no?

Al menos quedé por detrás de Shevchenko (sonríe) que fue el primero. En serio, desde luego que no es algo que te agrade, pero las cosas no me fueron bien en Newcastle, al poco de llegar cambiaron el entrenador, el que llegó contó menos conmigo, tuve lesiones y es una ciudad que ayuda muy poco cuando las cosas te van mal. Fueron dos años muy malos y conocí la cara amarga del fútbol. Hasta ese momento todo había sido positivo en mi carrera, con años magníficos en el Mallorca y en el Deportivo, jugué un Mundial, una Eurocopa llegué en mi mejor momento a Newcastle pero las cosas no funcionaron y hubo que buscar una salida.

¿Y pudo volver a España?

Sí, ha habido clubes que se han interesado, pero no me terminaban de convencer y en el Ajax es que estoy muy bien.

Coincidió con Heitinga

Es un futbolista magnífico, para mí puede ser la gran revelación de la Liga porque lo tiene todo. En su último año en el Ajax jugaba a medio gas y le alcanzaba para ser el mejor, de verdad que es muy bueno y en el Atlético van a estar muy satisfechos con su fichaje.

¿Se arrepiente de haberse ido al Newcastle, porque ese paso cortó su carrera?

En su día fue una buena operación para mí y para el Depor, creí que era el momento justo para salir de A Coruña pero desde que llegué no me adapté a nada de Inglaterra y menos a Newcastle y, si no eres feliz en tu vida, no puedes rendir en el campo y yo no era feliz allí.

Ahora sí se le ve feliz.

Lo estoy, Amsterdam es una ciudad magnífica, una capital con todo lo que ello supone y nos hemos adaptado sin problemas a la vida aquí. Estoy en un club que funciona con una profesionalidad máxima y en la ciudad pasas desapercibido, puedo ir a los sitios en mi bicicleta, hacer mi vida sin duda aquí sí soy feliz.

Un cop acavada l’Eurocopa comença el període de fitxatges pels principals clubs del panorama futbolístic professional. Tothom va posar el crit al cel quan el Reial Madrid va pagar fa un any 30 milions d’euros per l’ex-defensa del Porto, “Pepe”, ja no s’enrecorden dels 71 milions d’euros que va pagar el mateix club per Zinedine Zidane, o dels 26 que va pagar el FCBarcelona per la ’superperla’ de River Plate, Javier Pero Saviola? Continuant amb aquests actes que directament denomino ’sense nom’ podem fer una llista amb un dels il·lustres de la nostra estimada Lliga espanyola, el València CF.

Els xés per exemple van pagar fa 365 dies la milionada de 26 milions d’euros per Manuel Fernandes, o 27 milions per Nicola Zigic, dos jugadors que han tingut una participació més que escassa durant la passada temporada, és més, el ‘personatge’ (si és que així el podríem anomenar) Manuel Fernandes va marxar durant mercat d’hivern cedit a l’Everton a causa de les seves conegudes festes amb l’altre jugador del València CF, Miguel. Si tingués 30 minuts més parlaria dels 25 milions de l’Éver Banega (forever). Quanta pena, Déu meu!

Com diu en Luís Piedrahita, “…se me asosiega el desasosiego y es indignante…”. Després veiem fitxatges com el del “Caño” Ibagaza pel Vila-Reial que costen menys que l’estancia del Reial Madrid en un hotel durant un partit de la Champions League, el que acaba sent uns tristons 1,5 milion d’euros. Sí, sí 1,5 milions d’euros per un jugador de notable alt. Altre cas és el de’n Deco, sí, culé despistat, ha marxat, ha marxat al Chelsea de Luis Filipe Scolari i segur que us el trobeu pels agredolços camins de la nostra també estimada Champions League.

Com que tinc la mitja hora que em faltava abans parlaré de Dani Güiza, i és que com sabeu ha marxat al Fenerbahçe turc amb Luís Aragonés. Es respiren temps de passió turca al nostre estimat país. Güiza ha marxat per 17,5 (asquerosos) milions d’euros. A Turquía s’estan fregant les mans per haver comprat al pitxitxi de la Lliga espanyola a preu de ‘ganga’. Avera si prenem nota i no deixem escapar als grans gladiadors espanyols com el ’samurai’ Güiza. Dic això perquè vaig escoltar que el Barça abans de fixar-se en Adebayor va fixar-se en Trezéguet, en fi, que tiri la pedra el primer que esigui lliure de culpa.

Mentre passa tot això Albert Luque no té equip, sí, l’Albert Luque, el Luque del Depor que va marxar al Newcastle com un crack i que va anar a l’Ajax més tard per la porta del darrera, porta per la qual deixa aquests dies el club d’Amsterdam.

Fixeu-vos que he parlat de l’actual mercat de fitxatxes i no he parlat de Cristiano Ronaldo i tot el fastigós paripé que s’ha montat al seu voltant.

Esperem que tornin els gloriosos temps de Bogarde, Amunike, Petit i cia. Ah i sí, sóc soci de l’Espanyol.

Llista dels fitxatges més cars de tota la història:

Via | Mercafutbol.com

El passat dijous, el RCD Espanyol de Barcelona va presentar a la ciutat esportiva de Sant Adrià les noves equipacions que lluirà durant el transcurs de la propera temporada 2008/2009. La primera samarreta es caracteritza per lluir més franges blanquiblaves que en passades campanyes, la samarreta també lluirà un logotip commemoratiu de la construcció del nou estadi de Cornellà/El Prat a la part esquerra.

Com en les dues anteriors temporades, l’Espanyol lluirà a la samarreta la marca Uhlsport. El que canvia és el patrocinador, que ha passat a ser Interapuestas.com, que recull el testimoni del grup inversor QUAT. El grup TRINA Solar(plaques solars) també pren cartes en l’assumpte i es situa com a segon patrocinador del club situat a la part inferior de la part posterior de les samarretes.

Una de les principals novetats és el canvi radical a la segona equipació que passa a ser amb franges liles i negres a portar la creu de Sant Jordi. Creu de Sant Jordi que també substituïrà al logotip del perico a la part posterior del coll de les dues equipacions en tamany reduït.

Vídeo de la presentació:

Abans de dir res, m’agradaria anomenar als onze valents que ens estan fent somiar: Iker Casillas, Andrés Palop, Pepe Reina, Raúl Albiol, Fernando Navarro, Carlos Marchena, Carles Puyol, Joan Capdevilla, Sergio Ramos, Álvaro Arbeloa, Juanito Gutiérrez, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Santi Cazorla, Xabi Alonso, Marcos Senna, Rubén de la Red, David Villa, Fernando Torres, Sergio García, Daniel Güiza i en David Silva. Sí sí són ells, són els 23 jugadors que estan portant la il·lusió a tot un país amb la seva inestimable i brillant forma de jugar al futbol durant la present eurocopa de Suïssa i Àustria.

El partit d’ahir es va caracteritzar per l’absència dels rusos, i en especial de la del seu crack i número #10#, el culé Arshavin, també va estar absent durant una bona part del partit el seu soci atacant rus, Pavlyuchenko. Però és que Espanya no els va deixar jugar a res, tenint el control de l’esfèric durant quasi tot el partit, amb un intractable Senna, que va ser el malson dels rusos, tal i com ja ho va ser amb els italians.

El gol d’Espanya havia d’arribar, i en Xavi el va materialitzar amb una entrada a l’àrea que ningú s’esperava, desviant un xut de l’Andrés Iniesta. El domini espanyol no apaivagava, i va arribar el segon gol després de les substitucions, un gol que ma marcar Güiza, desmarcant-se i batint al porter Afinkeev gràcies a una magnífica assistència de’n Cesc, que va picar l’esfèric suaument per sobre de la impotent defensa rusa. El tercer gol de David Silva ja va marcar la festa espanyola a l’Ernst Happel de Viena que va durar tota la nit.

La nota negativa de l’enfrontament va ser la lesió del crack de la selecció David Villa, que no jugarà la final de diumenge a les 20:45h davant de la potent Alemanya de Michaël Ballack i del seu entrenador Joachim Löw.

Resum del matx:

Avui tothom amb la selecció, i a disfrutar del partit a partir de les 20:45h per Cuatro’.

L’Eurocopa de nacions no para i ja deixant de banda la fase de grups avui comencen els quarts de final, és a dir, la veritable emoció de la competició del ‘vell’ continent, mentre els clubs observen acuradament els partits buscant els jugadors que marquin les diferències.

Quarts de final:

19/6/2008 - Portugal v Alemanya - 20:45h - Cuatro’

20/6/2008 - Croacia v Turquia - 20:45h - Cuatro’

21/6/2008 - Holanda v Rússia - 20:45h - Cuatro’

22/6/2008 - Espanya v Itàlia - 20:45h - Cuatro’

Anàlisi grup a grup:

Al grupA trobem com Portugal ha mostrat la seva superioritat, tot i la derrota a l’última jornada davant d’una de les amfitriones, Suïssa. Com a segona de grup s’ha classificat Turquia, gràcies a la seva victòria in-extremis davant de l’altre aspirant que volia passar com a segon de grup, la República Txeca. El partit es va caracteritzar per la remontada turca gràcies als gols del turc del Vila-Real, Nihat Kahveçi.

Al grupB s’ha materialitzat la sorpresa que per a molts no ho és, la superioritat de Croacia. Els croats han passat com a primers de grup, guanyant tots els seus partits. Alemanya ha passat una fase de classificació una mica accidentada, tot i la seva classificació final gràcies als gols de Podolski, i al golàs de Ballack a l’última jornada davant de l’altra amfitriona, Àustria, que no s’ha pogut classificar, com Polònia.

Al grupC o també anomenat el “grup de la mort” les seleccions caigudes han sigut França i Rumania, deixant pas per a la classificació a Holanda i Itàlia. Primera de grup ha sigut Holanda, que literalment ha ‘escombrat’ als seus rivals fins al moment. La segona posició finalment va caure del cantó italià, després que els azzurris guanyessin als francesos per 2-0, amb gols de Pirlo i De Rossi. Cal a dir que Gatusso i Pirlo es perdran el matx contra Espanya per acumulació de dues targetes grogues durant el torneig.

Al grupD trobem a Espanya, que s’ha classificat amb relativa facilitat guanyant els seus tres partits, amb una clar referent, la seva davantera formada per Fernando Torres i David Villa. Rússia ha acabat finalment segona de grup gràcies a la seva victòria a l’última jornada davant de l’altra aspirant, Suècia per 2-0. Rússia va millorar moltíssim amb el retorn del jugador del Zenit, Arshavin, el crack rus que va ser sancionat per la UEFA amb dos partits de sanció per un incident amb el seu club.

El partit que ha enfrontat a Espanya amb la selecció rusa, ens ha il·lusionat a tots. Ens han il·lusionat els tres gols de Villa, les ganes i sobretot el bon toc i el tracte que imposa Espanya sobre la pilota al terreny de joc.

Amb una victòria així els de cuatro’ ja comencen a veure copes per on no les hi ha, de moment és clar. I és que amb el seu programa Zona Cuatro estan tornant a imposar els valors que ens situen a Espanya com la millor de Europa o del món abans de jugar, i a sobre ara després de veure-la jugar ja la situen a la final del dia 29 al Platter de Viena. Els gols han succeït entre certes parts de domini rús, el primer l’ha fet Villa després d’una acció de Torres on ha demostrat les seves ganes de fer-ho bé. Els gols de Villa han anant succeint mentre Rússia es volcava a l’atac en busca d’un gol que ha aconseguit Pavlyuchenko de cap a la sortida d’una segona jugada en un còrner.

Així Espanya ens deixa un bon gust de boca de cara al pròxim partit que serà dissabte davant Suècia, per acabar la fase de grups el dia 18 davant de Grècia, i esperem que satisfactòriament. Als cuarts de final es trobarà amb un dels millors del denominat ‘grup de la mort’.