Un final digne
La paraula dignitat ha aparegut les darreres setmanes a les declaracions dels tècnics i futbolistes. Massa, i per desgràcia, molt més a la seva boca que als seus peus. I ha estat curiós perquè semblava que la paraula quedava associada al concepte de victòria. I no, perquè hi pot haver dignitat en la derrota, com va quedar demostrat a Glasgow, ara fa, ves qui ho diria, tan sols un any. Però a cada partit, els futbolistes han arrossegat per terra aquest concepte, i ha estat penós i patètic. Gairebé, si ens poguéssim abstraure de la indignació generalitzada, el cert és que he sentit més vergonya per ells que per nosaltres, contemplant la impotència que els atenallava i com feien a miques el seu prestigi professional i engegaven a rodar, en alguns casos, les seves carreres personals. En qualsevol cas, el d’ahir va ser un partit digne… d’una recta final de temporada indigna. Lamentable i horrible, però no com llegeixo al diaris “per oblidar”. Això seria la pitjor errada.
Córrer és de covards
Quan a la sortida d’un partit un jugador excusa la derrota dient el molt que s’ha corregut és molt mal assumpte. Un cirurgià no s’excusaria mai dient que ell va fer els suficients talls al cor del pacient abans que aquest la dinyès o un pilot -si poguès viure per dir-ho- no diria mai que subjectava amb prou força els comandaments mentre l’avió queia en barrena. No. Córrer per un esportista és com el valor pels militars: ve de sèrie. Si volguéssim migfondistes ompliríem el vestidor d’etíops i marroquins. No. Sou joves milionaris perquè teniu el do natural de picar amb certa gràcia la pilota amb el peu. No ens confonguem. O potser és una disculpa pels dies on sou conscients que, a sobre de fer-ho malament, no heu corregut prou?
(Continua llegint…)
Santiago Cañizares el porter més mític, mediàtic, espectacular i efectiu de la història del València CF diu ‘adéu’ al club que li ha donat la glòria durant les últimes deu temporades.
El més important, és que Cañete s’ha pogut despedir com ho fan els grans, al camp i amb una ovació del Camp de Mestalla, una ovació carinyosa i admirable per la trajectòria del porter de Puertollano. El seu futur és incert, si rep una oferta interessant, canviarà de club, però si no hi ha cap oferta temptadora, deixarà el futbol.
Cañizares començà la seva carrera com a futbolista professional a les categories inferiors del Reial Madrid, després va passar per Elx, Mérida i Celta abans de poder fer-se un lloc al primer equip merengue, on va jugar cuatre temporades i va guanyar una Champions League, i dues Lligues, per a després ésser fitxat pel València CF i aconseguir els títols que marcaren la seva carrera: 1 UEFA, 1 Supercopa d’Europa, 2 Lligues, 2 Supercopes d’Espanya i 4 trofeus Zamora al porter menys golejat de la temporada. També cal destacar l’Europeu sub’16 amb la selecció espanyola al 1986 i la medalla d’Or als JJOO de Barcelona al 1992.
Ronaldinho marxarà al Milan, més clar l’aigua. Les seves últimes imatges ens mostren un Ronaldinho molt apagat, sense ganes de res, capturades des d’un mòbil mentre baixava la finestra del seu Hammer negre. La seva cara pot, ha de fer-nos pensar dues vegades sobre si Ronnie es mereix marxar així o no.
Sincerament trobo injustíssim que el 10 del Barça marxi per la porta del darrera, pràcticament estan fent-lo fora a patades. Culés, penseu en els moments que Ronaldinho us ha tret un “oooh!” de la boca, probablement seran molts, moltíssims, amb regats impossibles, gols increïbles, passades impressionants…
La pregunta és: “Per què no despedir a en Ronnie com es mereix?” amb un partit al Camp Nou una gran ovació de l’estadi per l’home que va fer somiar ben desperts a milions de culés durant els últims 5 anys.

S’ha acabat el cicle del Dream Team 2.
RCD ESPANYOL 0-2 ATLÉTIC MADRID
R. MADRID 4-1 FCBARCELONA
RECREATIVO 0-2 VILA-REAL
DEPORTIVO 1-0 LLEVANT
VALÈNCIA CF 1-0 SARAGOSSA
MALLORCA 2-1 OSASUNA
MÚRCIA 1-2 ATHLETIC CLUB
RÀCING 0-3 SEVILLA
BETIS 1-1 VALLADOLID
GETAFE 4-2 ALMERIA
La jornada trentasisena ens va deixar un derbi on el Barça va brillar per la seva ausencia, i és que els culés no van fer res de profit, bé sí, salvem a Messi i el gol d’Henry. El Barça li va fer un “senyor” passadís, però va rebre una “senyora” golejada. Els gols van ser de Raúl, Robben, Higuaín, Van Nistelrooy i l’esmentat d’Henry definint el 4-2 al marcador del Barnabéu que va viure una altra nit de celebració.
L’Espanyol va tornar a topar amb els fantasmes de la segona volta de la Lliga i va tornar a perdre a casa davant d’un Atlètic que es va limitar a aprofitar les errades dels pericos per a marcar els dos gols. El primer el va transformar Agüero y Forlán el segon. L’Espanyol només va agradar a la seva afició durant el primer quart d’hora, tot just abans d’assaborir el primer gol dels matalassers. La Curva Jove va parar d’animar davant de la passivitat de joc i d’ambició, i l’Espanyol va tornar a decebre als escassos 12.500 espectadors que colorejaven puntualment la grada del Lluís Companys.
(Continua llegint…)

Les fotos amb els nous fitxatxes no tardaran a arribar als equips.
Rumors, rumors… les especulacions comencen a sonar al voltant de les nostres orelles, que si Guardiola suplirà a Rijkaard, que si Villa marxarà del València, que si Drogba farà les maletes per anar a Madrid, que si Poulsen anirà al Barça, que si….
La majoria de rumors denominats estiuencs, es creen per crear controversia i omplir pàgines i pàgines de diaris i segons a les televisions. Tot i aquest tòpic (que és ben real) tenim uns quants rumors que “salten a la vista” i que està claríssim que si no succeeixen, poc els faltarà. Casos com el de Guardiola o Villa es materialitzen amb aquestes reflexions.
Rijkaard ha acabat amb la paciència dels culés, paciència que té, o que a priori sembla tenir, en Pep Guardiola. Mític i recordat jugador culé que va deixar el futbol per la porta del darrera arrossegant-se per la gespa dels estadis de Qatar. La junta d’accionistes del Barça sembla haver-lo escollit sobre les altres opcions, que eren Mourinho i Laudrup. Aparentment Guardiola sembla un bon entrenador pel Barça, coneix l’ambient a Can Barça, jove, amb ganes, però a la vegada inexperimentat, ja que entrenar al Barça B no es comparable amb la pressió d’una banqueta de primera divisió.
(Continua llegint…)
EL REIAL MADRID ACONSEGUEIX LA SEVA 31ª LLIGA.
OSASUNA 1-2 R. MADRID
FCBARCELONA 6-0 VALÈNCIA
ALMERIA 1-1 BETIS
VILA-REAL 2-0 GETAFE
LLEVANT 1-1 RCD ESPANYOL
ATHLETIC 1-2 MALLORCA
RÀCING S. 3-2 MÚRCIA
SEVILLA 2-0 VALLADOLID
ATLÈTIC MADRID 3-0 RECREATIVO
SARAGOSSA 1-0 DEPOR
La jornada 34 de Lliga ens deixa el Reial Madrid com a campió, i el Múrcia a segona divisió. Els merengues van donar un recital de joc ofensiu durant els últims 7 minuts del matx, marcant dos gols, un de Robben i un altre d’ Higuaín per a remontar el marcador advers que va estrenar Patxi Puñal amb un gol de penaltie per l’ Osasuna. Altres pinzellades a la jornada es van donar al Camp Nou on un Barça normalet va borrar del mapa de primera divisió a un penós València davant la indiferència dels jugadors, que es dedicaven a veure en primera persona com anaven entrant progressivament els xuts que anava fent el Barça.

El Barça va donar la cara ahir a Manchester, tot i la seva eliminació.
La notícia ahir al voltant de tres quarts de dotze era l’eliminació del FCBarcelona per part del Manchester United a Old Trafford. “El teatre dels somnis” va ser ahir pels culés “el teatre dels malsons”.
El Barça va sortir sense complexos a la gespa d’un estadi que estava completament avarrotat de red devils ansiosos també per veure al seu Manchester United disputar la final de la Champions League a Moscou. Els primes minuts van ser de tempteig, amb una ocasió clara del Manchester United, però al minut 13′ Paul Scholes va fer literalment caure el teatre dels somnis amb un cacau impressionant davant el qual Valdés no va poder fer absolutament res. Cal a dir que Scholes rep la pilota després d’una errada de pase de Gianluca Zambrotta.
Més comentari i vídeo del golàs de Paul Scholes: (Continua llegint…)
El FCBarcelona es juga pasar a la final de la UEFA Champions League que es celebrarà Moscou. Xavi, Puyol, Valdés, Messi i companyia jugaran contra el Manchester United a Old Trafford, més conegut vom “The theatre of dreams”, el teatre dels somnis aquesta nit, a les 20:45 h, i serà retransmés per Antena 3.
Tota Espanya estarà atenta i enganxada a la televisió per veure si els culés són capaços de superar l’eliminatòria contra Cristiano Ronaldo, Tévez, Scholes i companyia. La història ens deixa una recent eliminatòria en la qual el Barça va eliminar als anglesos fàcilment, a l’època de Rivaldo. Però tots sabem com se les gasten aquests anglesos i sobretot aquest any el Manchester United. També hem de tenir en compte, i sobretot al que s’ha d’aferrar l’equip, el bon joc desplegat pel Barça durant el partit d’anada al Camp Nou, on van tenir el control de la pilota durant els 90′ minuts del partit.
Ànims, i Força Barça!
Eliminatòria 1999: (Continua llegint…)
R. MADRID 3-0 ATHLETIC CLUB
BETIS 0-1 VILA-REAL
GETAFE 1-1 AT.MADRID
VALLADOLID 1-0 ALMERIA
RECREATIU 2-0 LLEVANT
RCD ESPANYOL 1-1 SARAGOSSA
VALÈNCIA CF 3-0 OSASUNA
MALLORCA 3-1 RÀCING S.
DEPOR 2-0 FCBARCELONA
MÚRCIA 0-0 SEVILLA FC
La Lliga té campió, el Reial Madrid, està clar que encara no ho és matemàticament, però ja està tot decidit, si parlem només del títol es clar, perquè si parlem dels llocs Champions o UEFA, o fins i tot el descens. La jornada ens va deixar a un Llevant que va baixar a segona, amb un Múrcia que ho passarà molt malament, i amb un Saragossa que apoiat ahir per més de 2.000 persones a Montjuïc va aconseguir un molt valiós punt, que no serveix però per a fer-lo sortir de les posicions de descens, posicions de descens que volen evitar Osasuna i Recreatiu de Huelva.
(Continua llegint…)